Editorial
La institucionalitat en joc
Catalunya necessita Pressupostos per sostenir els serveis públics i per donar seguretat a les empreses
El projecte de Pressupostos per al 2026 impulsat pel Govern de Salvador Illa, de prop de 50.000 milions d’euros –un 10,3% més que el 2023–, arriba després de dos anys sense comptes nous i amb l’Administració sostinguda a còpia de suplements de crèdit. La proposta es recolza en una previsió d’ingressos rècord, 48.231 milions d’euros, afavorida pel bon ritme econòmic i per una recaptació tributària més elevada. Amb un dèficit previst del 0,1% del PIB i un deute que podria baixar a 27,4% –fins i tot més si l’Estat compleix la condonació parcial del FLA–, el Govern planteja uns comptes expansius que busquen deixar enrere la provisionalitat.
El projecte té com a columna vertebral la despesa social. Salut (13.840 milions), Educació (8.356 milions) i Drets Socials concentren més de la meitat dels recursos, fet que confirma la centralitat dels serveis públics. No obstant, el perfil polític del projecte es percep en aquelles àrees que experimenten un creixement més intens: Territori augmenta un 35% i Interior un 34,5%, fet que reflecteix la prioritat atorgada a habitatge, infraestructures i seguretat. Els 1.900 milions destinats a polítiques d’habitatge –amb ajudes al lloguer, ampliació del parc públic i la reactivació de la llei de barris– constitueixen l’emblema d’aquesta etapa. Alhora, el reforç de plantilles eleva la despesa en personal per sobre de 17.700 milions i situa l’ocupació pública en més de 300.000 treballadors. Amb tot, una de les partides que més augmenta proporcionalment és el pagament dels interessos del deute, que arriba a 1.616 milions d’euros. Una dada que recorda que una part creixent dels recursos no es destina a serveis públics, sinó a complir compromisos financers adquirits i que aconsella prudència sobre la sostenibilitat futura.
El projecte inicia la tramitació amb el suport dels Comuns, però sense l’aval imprescindible d’ERC. Els republicans no descarten una esmena a la totalitat i condicionen el suport a avenços concrets en la recaptació de l’IRPF per l’Agència Tributària de Catalunya. Com a mostra de bona voluntat, el Govern ha reservat 121,8 milions per reforçar la hisenda catalana amb més inspectors i personal de suport. No obstant, sense canvis normatius de l’Estat, fet que avui, atès el calendari electoral, sembla poc probable, els compromisos assumits continuen sent incerts. Per això, la negociació continua oberta amb la incògnita de si el pacte dependrà exclusivament de l’IRPF o de si hi haurà altres aspectes que permetin desbloquejar la situació.
Fins al 20 de març hi ha marge per a l’acord. El Govern descarta plans b –ni nous suplements de crèdit ni noves eleccions– perquè qualsevol d’aquestes sortides implicaria perdre inversions i tensionar la tresoreria. Però l’abast d’un eventual rebuig pressupostari aniria més enllà de l’àmbit econòmic. Seria un dur cop polític per a un Executiu que ha fet de l’estabilitat i la gestió la senya d’identitat. Però sobretot per al país. Catalunya necessita nous Pressupostos per sostenir els serveis públics, donar previsibilitat a les empreses i consolidar aquesta normalitat política de la qual el president Illa fa bandera.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
