Marlaska dimissió
Tempus fugit. Ja fa una setmana que el ministre de l’Interior hauria d’haver dimitit, i allí continua. Un afront per a les dones espanyoles, incloses les del seu partit. Inclosa Aina Calvo, avui secretària d’Estat de Seguretat, ahir secretària d’Estat d’Igualtat. ¿Igualtat? Sí, tots són iguals, no se’n van de la poltrona ni amb aigua calenta, encara que la crua realitat demostri un nivell ínfim d’excel·lència en la seva gestió. Fernando Grande-Marlaska no pensa dimitir perquè "desconeixia" que el seu director adjunt operatiu de la Policia Nacional, José Ángel González, era destinatari d’una querella per presumptament haver violat una inspectora del mateix cos, amb qui va tenir una relació que ella va acabar. Llavors, ¿és el ministre una persona incapaç de calar un machirulo perillós amb qui conversa i es reuneix diàriament, una peça imprescindible del seu organigrama? Pel que sembla, sí. A més, ningú li explica les coses importants que passen als despatxos del seu negociat, com que hi ha rumors seriosos de caps de molt amunt que pressionen dones perquè es fiquin al llit amb ells i perquè tanquin la boca si són agredides, sota pena d’anar-se’n a l’atur.
Tot just llegir la denúncia, el jutge que Marlaska porta dins va atorgar tota la credibilitat a la querellant. Però no va cessar l’infaust comissari, li va permetre renunciar al seu càrrec. Demostrant una autoexigència nul·la i una autoindulgència infinita, el ministre ha posat el seu destí en mans de la víctima, una funcionària que ha sol·licitat escorta i que bastant té de buscar justícia mentre la seva vida descarrila. Vaja. Jo pensava que és el president del Govern i no una particular qui pot i ha de cessar un membre del seu gabinet si es demostra que ha faltat a la seva obligació in vigilando. Ens conformaríem amb una vicepresidenta com Yolanda Díaz que li exigís responsabilitat, a falta d’un Pedro Sánchez a l’altura. Tret que l’inquilí de la Moncloa pretengui donar un altre d’aquells cops d’efecte que tant li agraden i rellevi Marlaska com a regal del 8M.
Notícies relacionadesLa setmana en què hem conegut com se les gasten els nostres àngels custodis al nivell més alt s’han registrat sis assassinats masclistes: quatre dones i dos nens. Un escàndol i una carnisseria. Han tingut lloc 10 crims aquest any, en la major part dels quals existien denúncies prèvies i fins i tot ordres de protecció. Si això és un èxit per al Ministeri de l’Interior, que vingui Marlaska i ens ho expliqui. Podria plantejar-se, després de gairebé vuit anys d’acompliment, donar el relleu a algú que arribi amb idees noves.
El feminisme no filtra en els estaments opacs de sempre perquè s’exhibeix com una bandera de conveniència. Acabem de saber per l’últim observatori de la joventut que cada vegada menys joves es consideren feministes, particularment els homes, que entenen aquesta ideologia com una "eina política de manipulació i adoctrinament". Els horroritzen els crims de gènere, però pensen que no es poden evitar. Un plantejament derrotista, però qui es pot estranyar si estan veient els adults naufragar d’aquesta manera entre la teoria i la pràctica.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
