Ucraïna, any quatre

Així Rússia pot mantenir l’estratègia de la victòria en el camp de batalla tot i la seva incapacitat manifesta per imposar-s’hi i la desigualtat de mitjans entre els dos bàndols: resulta cada cop més inabastable que Ucraïna pugui salvar la integritat territorial. Fa temps que va deixar de ser una referència moral la violació del dret internacional per l’atac del 24 de febrer del 2022 i, per contra, s’ha imposat la situació sobre el terreny, la perspectiva d’una aliança russo-nord-americana per a l’explotació de terres rares i els mercats energètics i la impotència dels europeus d’intervenir en el desenvolupament dels fets. Una dada preocupant perquè tots els estudis prospectius assenyalen Rússia i el seu projecte expansiu com la principal amenaça per a la seguretat d’Europa.

Insisteix així la Casa Blanca en la crisi d’identitat que erosiona la cohesió de l’OTAN i dona peu a tota mena de recels sobre quina seria la reacció dels EUA en el cas que un soci europeu de l’Aliança resultés agredit. En vista de l’estratègia de seguretat nacional dels EUA, difosa al desembre, i del discurs de Marco Rubio en la recent Conferència de Seguretat de Múnic, l’única via oberta perquè no es degradi més el vincle dels EUA amb els europeus és que aquests últims es dobleguin al diktat de Trump. Aquest caràcter impositiu inclou l’acceptació d’un final de la guerra amb pèrdues per a Ucraïna equivalents al 20% del territori que les Nacions Unides li reconeix.

L’última exigència nord-americana plantejada a Ucraïna, això és, la celebració d’eleccions aquest maig, és políticament inacceptable i materialment inviable, i també és, en última instància, un requisit que eludeix el fet realment substancial: la restitució a Ucraïna de la superfície ocupada per Rússia. Alhora, és igualment inacceptable aquesta exigència perquè és inimaginable que es puguin posar les urnes mentre segueixen els atacs, i tampoc no té cap mena de possibilitat de prosperar la disposició ucraïnesa de convocar eleccions si abans no s’estableix una treva de dos mesos. Mentrestant, la tràgica realitat és una població exhausta i uns combatents que cada dia estan més a mercè de la superioritat russa pel que fa a mitjans i a unitats de combat, un cop decantada sense remei la contesa del costat rus, fins i tot quan Putin es fa el desentès a Trump i allarga la guerra, conscient que els EUA no modificaran substancialment la seva posició. Perquè l’única cosa que realment importa a Washington és que no naufragui la perspectiva del gran negoci futur, situat en segon terme el marc de seguretat dels europeus.