Editorial
Internacional progressista a BCN
Falta veure si una iniciativa com la GPM és un impuls a la creixent demanda d’autonomia de la UE
La cimera de líders progressistes que va començar ahir divendres a Barcelona és el primer pas d’una iniciativa batejada com a Global Progressive Mobilisation (GPM, en anglès), un nou intent de rearmar i ampliar el perímetre de la històrica Internacional Socialista (IS), com ja ho va ser l’Aliança Progressista que copatrocina la trobada al costat de la IS. La iniciativa, encapçalada pel president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, i pel seu homòleg brasiler, Lula da Silva, pretén trobar un camí, en el complex món actual, per capgirar el retrocés planetari dels partits socialistes. Aquest és l’objectiu principal que persegueixen les prop de dues mil persones que participen en una trobada on també assisteixen els presidents de Mèxic (Claudia Sheinbaum), Sud-àfrica (Cyril Ramaphosa) i Colòmbia (Gustavo Petro), així com el president del Consell Europeu (António Costa) i polítics d’altres països, sobretot europeus i llatinoamericans. Els participants aspiren, legítimament, a impulsar polítiques progressistes davant els avenços que han aconseguit la dreta i l’extrema dreta en nombrosos països, d’acord amb el retorn de Donald Trump a la Casa Blanca.
Encara que no ho vulguin els organitzadors, és lògic que la cimera sigui vista abans que res com una iniciativa anti Trump: el referent en negatiu que permet aglutinar propostes a la defensiva davant la dificultat de trobar discursos que motivin l’electorat en positiu. En la trobada bilateral amb Sánchez, el president brasiler va parlar d’evitar que s’obri pas al feixisme, mentre feia seu el lema del president espanyol sobre el no a la guerra. Inaugurada sis setmanes després de l’anomenada Cimera Escut de les Amèriques, convocada per Trump a Florida, on van assistir líders conservadors de 12 països, la reunió de Barcelona aspira a mobilitzar l’esquerra a partir de plantejar una alternativa a les polítiques aranzelàries i migratòries de l’Administració nord-americana al continent. Una política que podria anar en la mateixa direcció que la firma per part de la Comissió Europea de l’acord Mercosur, però que va més enllà en la mesura que s’oposa amb certa bel·ligerància ideològica a les pretensions hegemòniques de Trump a Llatinoamèrica, a la seva política exterior a l’Orient Mitjà i a la retallada de llibertats dins dels Estats Units. En aquest sentit, queda per veure com reaccionarà Brussel·les per valorar si la cimera de Barcelona ha servit com una empenta a la creixent demanda d’autonomia amb què la UE aborda les relacions amb els EUA o bé com un element discordant a l’hora d’empènyer en la mateixa direcció en una Europa amb governs progressivament virats cap a la dreta.
Des de la perspectiva del Govern espanyol, la iniciativa és coherent amb el desplegament d’una intensa activitat internacional de Pedro Sánchez, que es va presentar a la cita procedent de la Xina, on ha compartit amb el president Xi Jinping una concepció del món basada en el multilateralisme. No obstant, la coincidència de la cimera de Barcelona amb un calendari judicial molt advers per al president del Govern és un altre dels dubtes que planteja una iniciativa que es mou entre una visió estratègica ambiciosa i un il·lusionisme propi de qui no té prou suports al país i a Europa per portar a terme un projecte com aquest.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
