Moment per a l’acord /
La negociació dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a aquest any va quedar a mitjans de gener bruscament interrompuda, primer per la malaltia que va afectar Salvador Illa i, posteriorment, per la paralització del servei de Rodalies. La tornada del president ha accelerat la recta final de la presentació d’uns pressupostos que són necessaris per no portar l’administració catalana a una restricció de crèdit que no es correspon amb la marxa actual de l’economia, que necessita uns serveis públics que estiguin a l’altura. Ho exigiran dilluns els agents socials en matèria d’habitatge i es preparen altres iniciatives de la societat civil que van en el mateix sentit. Els partits han d’estar a l’altura en uns moments en què Catalunya, Espanya i Europa es juguen moltes coses, especialment en matèria de generació de nova riquesa i del seu repartiment equitatiu. Els pressupostos són l’instrument polític que permet actuar amb seguretat jurídica i amb un consens suficient. I el millor antídot contra el populisme de tot signe.
El Govern ha tancat aquesta setmana un acord pressupostari amb els Comuns, fonamentalment centrat en l’habitatge, que ja és la principal causa de desigualtat social a Catalunya i que s’ha alçat com la principal preocupació dels catalans. Caldrà vetllar perquè algunes de les mesures pactades encaixin en el marc constitucional. Però el PSC i els Comuns han fet l’esforç que exigeix el moment i han buscat l’acord sobre una preocupació ciutadana de primer nivell. Mobilitat i educació completen el pacte en el qual els Comuns han forçat els socialistes a intensificar la seva aposta pels serveis públics de qualitat.
Amb aquest suport sota el braç, el president Illa encara ara la negociació amb Esquerra, que passa pel compliment dels acords continguts en el pacte per a la seva investidura: traspàs integral de Rodalies, suport al traspàs de la recaptació de l’IRPF i presentació d’un nou sistema de finançament autonòmic per part del ministeri d’Hisenda acordat amb la Generalitat. Les tres coses estan en marxa i enfocades d’acord amb les demandes dels republicans. Si no s’ha fet el pas d’arrencar la negociació pressupostària ha sigut més per incidències alienes a les converses entre el Govern i Esquerra que per la falta d’acord en els continguts. I el temps enterboleix el procés en la mesura que apareixen dificultats tècniques degudes a la complexitat dels assumptes (s’està veient en el cas de Rodalies), que disparen els temors d’incompliment a les files republicanes. Fins ara, els negociadors socialistes han anat pal·liant tots els obstacles que han sorgit. L’últim exemple ha sigut la creació d’un consorci perquè la Generalitat assumeixi l’execució de les inversions, per exemple, a la xarxa ferroviària, que l’Estat no aconsegueix accelerar. I aquest mateix divendres, el president Illa s’ha compromès públicament i explícitament a defensar davant el Govern i davant el seu partit la cessió de la recaptació de l’IRPF en els termes acordats. Els recels es poden entendre si es mira molt enrere, durant el procés, però en les relacions del PSC d’Illa i l’Esquerra de Junqueras s’han mantingut fins ara prou espais de lleialtat (ocupant correlativament el govern o l’oposició) perquè ara no es desfaci el que s’ha avançat fins i tot sent formacions de molt diferent signe. Fa uns dies en una entrevista radiofònica el mateix Junqueras va dir que amb tot el que està passant al món no s’ha de desaprofitar cap oportunitat d’arribar a acords. És el moment.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
