Editorial
Transparència a Interior
La culpabilitat del cap policial acusat s’haurà de demostrar. Però l’intent d’ocultació ja exigeix mesures
La denúncia contra qui fins dimarts a la tarda va ocupar el càrrec de director adjunt operatiu (DAO) de la Policia Nacional, José Ángel González, apunta aquesta vegada a una instància responsable d’un assumpte tan crucial per a la seguretat i la dignitat de les dones com és el de les agressions sexuals. El cas, que s’ha de considerar encara com a presumpte, també té com a agreujant la posició del denunciat, que era el número dos i màxim comandament operatiu d’aquest cos policial, davant la denunciant, una inspectora de policia i, per tant, subordinada de l’acusat. S’acumulen, segons la denúncia per la qual és investigat, alguns dels elements tan habituals en casos d’agressió sexual en què el presumpte atacant s’aprofita de la seva condició de superioritat jeràrquica. Aquest cas, si es confirma, hauria anat acompanyat, a més, d’una "campanya d’assetjament" i de "pressió" per intentar evitar que l’agredida acudís al jutjat. Segons la denúncia, en aquest intent d’encobriment i coacció hi hauria participat al seu torn el comissari en cap de l’àrea operativa, molt pròxim al DAO i que ha sigut destituït.
El fet que el presumpte agressor sigui un policia d’alta qualificació i amb un brillant full de serveis, conegut a més, per la majoria dels espanyols per les seves compareixences a la televisió durant el confinament del 2020, afegeix, si és possible, gravetat als fets. S’ha de donar per descomptat que l’exemplaritat és sempre un requisit bàsic i obligat per als qui ocupen càrrecs directius, més encara quan es tracta d’alts caps de la policia, que tenen l’obligació de perseguir el delicte i vetllar per la seguretat de la societat en conjunt. Però l’experiència demostra que no sempre és així i és per això que la dimissió o destitució immediata de l’assenyalat, quan es va saber la denúncia, era imprescindible. No solament per la gravetat de l’acusació en si mateixa; també per evitar que en el càrrec intentés condicionar la investigació i provés de coaccionar la denunciant, un fet, això últim, que segons ella ja hauria passat. El cessament del DAO contribueix també a mitigar el mal reputacional que pot patir la institució policial amb fets com aquests i a mirar de recuperar amb la màxima celeritat la confiança de la societat en les seves forces de seguretat.
El ministre Fernando Grande-Marlaska ha assegurat que va reclamar la dimissió del DAO quan va tenir esment de la denúncia, dimarts, i fins i tot que ell mateix està disposat a dimitir si l’agredida s’ha sentit desprotegida. La transparència ha de ser màxima sobre qui va tenir esment de la situació de la denunciant, no va actuar i no la va transmetre als seus superiors, i hauria d’assumir les conseqüències per això, i qui va intervenir d’una manera adequada quan va disposar de la informació oportuna. Tot i així, aquest cas, com altres coneguts recentment en altres àmbits de l’Administració pública, exigeix una reflexió profunda sobre quins són els criteris de selecció dels alts càrrecs o persones de màxima confiança i quines responsabilitats es presenten quan aquesta confiança es revela com a injustificada. Perquè en casos com aquests, a més del mal a les víctimes i de la responsabilitat dels responsables directes, no és menys greu la inseguretat que es transmet al saber que aquestes conductes masclistes greus perviuen encara en altes instàncies de la policia i de l’Estat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
