La quarta setmana de vaga mèdica contra la reforma de l’estatut marc de la professió pactada pel Ministeri de Sanitat va començar ahir amb un seguiment decreixent respecte a les convocatòries anteriors. Un desgast esperable tenint en compte la desproporció entre l’abast de les mobilitzacions (una setmana mensual de vaga de manera indefinida, tot i que de moment convocades fins al mes de juny) i la ja no tan significativa diferència entre les demandes encara vigents i el que ja s’ha aconseguit. A més del fet rellevant que els convocants només representin una part de la professió. Els sindicats generalistes i els que defensen els interessos de col·lectius com la infermeria han signat un acord (pendent de tramitació parlamentària) que modifica l’anterior estatut marc del 2003 amb aportacions destacables, com ara la reducció de les guàrdies a 17 hores, amb descansos de 24 hores abans i després, jornada setmanal màxima de 45 hores i la previsió d’oposicions i concursos de trasllats.
Mentrestant, els sindicats que mantenen les mobilitzacions plantegen tres grans discrepàncies respecte al que s’ha acordat, a les quals en el cas d’algunes comunitats, com Catalunya, s’afegeixen reivindicacions sobre l’organització del servei de salut que ja no van dirigides al ministeri sinó que afecten les competències de les conselleries de salut respectives. Els convocants de les aturades reclamen que les guàrdies siguin voluntàries, que els doctors en medicina disposin d’una interlocució i un marc liberal bilateral i diferenciat de la resta de professionals de la sanitat i que no s’equipari la seva categoria laboral a la d’altres especialistes, tot i que aquests també tinguin un doctorat.
La reducció de l’horari de guàrdia continuada, a més d’una reivindicació purament laboral, té un impacte sobre la qualitat de l’atenció que els professionals poden prestar, que, com reclamen els sindicats dels metges, pot ser compartida i entesa pels usuaris, conscients també de la càrrega de feina, per exemple, dels metges de família que els atenen amb una agenda sobrecarregada. Tot i que aquests pacients també tenen dret a exigir que les reprogramacions de visites, proves i intervencions suspeses siguin diligents. Però amb un dèficit de milers de professionals, agreujat per la perspectiva de jubilacions massives els pròxims anys, que obliga a atraure constantment metges d’altres països i a ampliar la capacitat de les facultats de medicina, sembla raonable que la reducció sigui progressiva, com la que ja s’ha acordat. També ho són els arguments de les administracions amb competències que adverteixen que el sistema no resistiria sense l’esquema horari actual. Tampoc sembla gaire realista que un servei continu com el que ha de presentar el sistema sanitari es pugui organitzar racionalment a partir de la voluntarietat de les guàrdies. Quant a les reclamacions purament corporatives, com disposar d’un estatut marc propi i una interlocució directa, els metges poden reclamar que les especificitats de la seva categoria professional i el seu acompliment tinguin acollida en la normativa general, però no hauria d’estranyar que no despertin complicitats en les seves demandes més enllà de les que puguin obtenir en el seu col·lectiu mateix.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
