Més ‘Cims borrascosos’
Cims borrascosos ha arribat a les pantalles de cine de l’única manera que podia ser, amb passions enfrontades, polèmica i molta, molta conversa. De poc ha servit que Emerald Fennell, directora de la nova adaptació del clàssic immortal d’Emily Brönte, expliqués des del principi que s’havia limitat a portar a una pel·lícula les emocions que li va suscitar la lectura de la novel·la quan tenia 15 anys. ¿Què esperàvem? És una adaptació exaltada, sí, des d’una mirada adolescent que s’ha dignat passar pel filtre audiovisual de la nostra època, amb una posada en escena preciosista, molt suggestiva, seguint la tendència del moment que gira entorn del desig en totes les seves formes. Aquesta mateixa lògica travessa la banda sonora. La música original de Charli XCX es recolza en violins envoltants i crescendos dramàtics que estiren el component gairebé místic del relat. El resultat connecta amb un clima musical de romanticisme extrem, com ja va fer el Berghain de Rosalía, i connecta amb el relat de desig fosc i exhibició sentimental que ha trobat a TikTok un ecosistema perfecte per proliferar en versions i lectures fans.
Jo em vull quedar amb la polarització que ha agitat el fenomen: els límits de l’amor, les xarxa flags sobre l’amor tòxic, les fantasies sentimentals d’una edat i tota una generació de nous lectors, sobretot dones.
Notícies relacionadesAmazon ja ha donat a conèixer que va disparar un 504% les vendes d’una de les seves edicions del llibre en les primeres 24 hores després de la difusió del tràiler de la pel·lícula, al novembre. S’han multiplicat les edicions disponibles: des de la publicació d’Alba Editorial amb traducció de Carmen Martín Gaite fins a la profusió de versions anotades, il·lustrades o en tapa dura, passant pels nous volums de butxaca pensats per a un públic jove que descobreix ara el llibre.
La Brontëmania s’ha reactivat, i amb aquesta ha tornat a la conversa un dels temes més incòmodes i universals, el de les relacions amoroses extremes, aquestes que avui etiquetem sense dubtar com a tòxiques però que perviuen en l’imaginari romàntic.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
