Pla d’Energia i realisme

Va ser el president de Naturgy, Francisco Reynés, el primer, fa uns dies, a donar l’avís públicament. "Veurem quina evolució de la demanda podem preveure d’una forma raonable i veurem com es pot atendre aquesta demanda", va apuntar. Quan el 2024 es va optar per anar més enllà en els objectius del pla, ja hi va haver veus que van advertir que s’estava sent massa ambiciós, que es pecava d’excés d’optimisme. Aquelles previsions de llavors no s’estan complint, i el sector en aquests moments preveu els objectius del PNIEC com a inabastables per al 2030. Això és així tant en la producció com en la demanda, la distribució i l’emmagatzematge d’energia. Un dels elements més aparents d’aquest retard és l’insuficient desplegament de cotxes elèctrics. Passa una cosa semblant amb la producció d’energies renovables, fonamentals per arribar el 2050 a la neutralitat climàtica abans del 2050, o amb les interconnexions. Tampoc hi ha aparences que la producció d’hidrogen verd hagi de fer un salt endavant a curt termini, ja que la tecnologia encara no és prou eficient. Tot això, però, no ha de conduir a la impugnació del disseny i la solidesa del pla, però sí que fa falta una actualització atenent l’evolució que s’ha anat produint per ajustar de forma realista els objectius. Cal tenir en compte que el PNIEC també és un pacte i un compromís amb la resta de països socis de la UE, a més d’un valuós i imprescindible full de ruta, tant per a la modernització i transformació del model energètic com per a l’impuls de la transició ecològica.

Un dels aspectes políticament més discutits al reconsiderar el PNIEC és l’energia nuclear. La previsió estableix el tancament gradual de les centrals espanyoles en un període que va des del 2027 al 2035. Sembla assenyat examinar acuradament aquest calendari en vista de les dades i les coordenades actuals pel que fa a la generació i distribució d’energia i a l’evolució de la demanda. Cal tenir en compte, a més, que l’energia nuclear pot contribuir a arribar a les metes de descarbonització. Aquesta és una qüestió a la qual el Govern i els diversos partits s’haurien d’aproximar des de les evidències i fent un esforç constructiu per evitar, en la mesura que fos possible, una discussió presidida pels prejudicis ideològics o el populisme. No fer-ho d’aquesta manera pot conduir a unes conseqüències complexes i indesitjables.