Calculadora, Google, IA

Als anys setanta, una Hewlett-Packard feia imbatible al seu propietari, d’altres enyoraran la Texas Instruments. L’agilitació del càlcul va revolucionar totes les parcel·les d’activitat, per exemple la Borsa. Ningú li dedica avui un segon d’agraïment a la seva calculadora, gràcies a una virtut essencial, aquesta màquina mai l’ha defraudat i passa desapercebuda als contenidors mòbils. Té limitacions d’abast, però l’exactitud està àmpliament acreditada.

Notícies relacionades

Pla d’Energia i realisme

Les mans que sostenien Epstein

En canvi, la biblioteca universal de Borges que avui anomenem Google està tamisada per fonts humanes fal·libles. És opinable, una vel·leïtat que constitueix un vici matemàtic. Per fortuna, es pot distingir tot i que ja només sigui percentualment el crèdit comparat que mereixen unes publicacions sobre d’altres. A l’últim capítol fins ara, la Intel·ligència Artificial resulta més subjectiva que els mateixos humans, en tant que menteix a consciència i sense ni tan sols enrojolar-se. Per quan pugui esbrinar-se si els seus errors corresponen a un pla premeditat, aquest programa destructor ja s’haurà materialitzat.

Un elemental «cinc per dos» rep una resposta única a la calculadora, planteja alguna versió negacionista divergent a Google, i pot desencadenar un caos nuclear si la multiplicació ha de ser resolta per la IA o Ignorància Artificial. Cada nova revolució comporta una ampliació de l’àmbit a costa d’una pèrdua d’exactitud, l’ambició digital progressa així que es renuncia a la fiabilitat, que s’entrega a una lluita a mort entre les màquines futures.