Banc Sabadell, la defensa ja no és suficient

Amb aquest capítol tancat, el mercat mira cap endavant. La independència ja no es discuteix, però tampoc és suficient per si sola. L’evolució borsària del banc, més continguda que la d’altres entitats del sector, reflecteix una expectativa que està en suspens. Sense càstig, però sense un suport decidit. S’espera alguna cosa més, en part per un dividend pròxim d’una dimensió poc habitual, que ha reforçat la paciència dels accionistes i ha sostingut la cotització.

Notícies relacionades

Governar no està de moda

Pitjor forma que fons

La qüestió que s’obre ara és una altra i és més incòmoda: quin projecte vol desplegar el Sabadell en solitari –més enllà de la defensa del seu perímetre–, on pretén créixer, com diferenciar-se i quin relat oferir en un mercat que ja ha esgotat l’argument de la resistència. La nova etapa, amb l’arribada de Marc Armengol, no es mesurarà per la capacitat de dir no, sinó per l’ambició real de proposar una cosa pròpia i diferenciada.

El Sabadell compta amb un pla estratègic propi i la decisió de desenvolupar-lo en solitari és comprensible. Però ja no és suficient tenir-lo sobre la taula: toca executar-lo, posar-lo a prova, avaluar-ne la viabilitat davant un mercat competitiu i decidir si convé explorar aliances, fusions o reforçar el nucli dur amb nous socis estables. ¿Aconseguirà l’entitat presidida per Josep Oliu convertir l’autonomia en una estratègia de creixement sostenible i creïble.