Editorial
Menors i xarxes socials
No només la prohibició protegeix els joves. També és important educar-los en l’ús de les plataformes
Pedro Sánchez va anunciar a so de bombo i platerets dimarts, en la World Governments Summit de Dubai, la intenció de prohibir l’accés dels menors de 16 anys a les xarxes socials i de responsabilitzar els directius de les plataformes de les infraccions que es cometin al manipular els algoritmes o al no retirar els continguts il·lícits. El reclam, que es va fer a l’empara de la decisió adoptada fa dos mesos pel Govern australià, no és, però, més que un producte reciclat de manera oportunista, perquè resulta que l’Executiu espanyol que ell presideix ja va enviar una mesura similar al Congrés dels Diputats fa any i mig, i encara hi és, semiparalitzada en el procés d’esmenes sense que ningú, tret de la ministra de Joventut i Infància, Sira Rego, hi hagi manifestat cap mena d’interès. Tot i això, també el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, va reclamar per al seu partit l’autoria de la iniciativa, que hauria proposat al novembre, i va demanar que Sánchez li pagui el copyright. Seria bo que aquesta coincidència servís, almenys, perquè si la norma acaba per aprovar-se ho sigui per un ampli consens polític.
Austràlia aplica la prohibició d’accés als menors de 16 anys des del 10 de desembre passat i països com França, Portugal i Dinamarca estan sospesant mesures similars, que també estudia la Comissió Europea. Iniciatives totes benintencionades, que pretenen protegir els menors de l’efecte que les xarxes socials estan tenint en el seu creixement emocional i intel·lectual i fins i tot en el seu comportament. Pedagogs i psicòlegs adverteixen de problemes conductuals i d’alteracions del caràcter per l’exposició als continguts digitals. Però ningú sap si serà possible regular el ciberespai. Ni tan sols sap ningú com s’ha de fer per evitar que els propietaris de l’algoritme se saltin totes les barreres que es puguin establir. La tasca es presenta tan difícil com posar portes al camp, una cosa que se sap que és impossible. Els experts, però, coincideixen en el fet que fa falta alguna mena de regulació per evitar que els nens estiguin exposats a continguts inadequats per a la seva edat i també a riscos que van des de l’assetjament i la violència fins a la manipulació del seu comportament.
Molts estudiosos assenyalen que, de la mateixa manera que els Estats regulen amb lleis el funcionament del mateix sistema democràtic, convindria que les xarxes també estiguessin sotmeses a algun tipus de normativa que les reglamenti i els impedeixi que facin la seva sense cap mena de control. Però aquesta regulació no s’acaba mai de concretar. Hi ha alguns programes pilot a la UE que ajudarien, per exemple, a garantir la verificació de l’edat dels usuaris de forma segura, sense que se n’ocupin les mateixes plataformes. No es pot oblidar, però, que la prohibició sola, si realment es pogués implementada, no protegeix els menors. Tan important com emparar-los legalment és educar-los en l’ús de les xarxes, perquè sàpiguen detectar i evitar els perills que implica la navegació pel ciberespai, al qual tard o d’hora accediran. Igual que se’ls adverteix dels perills i se’ls ensenyen les normes cíviques necessàries per navegar per la seva terrenal vida quotidiana.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
