Velocitat i proximitat del tren

Però, en realitat, els periodistes esperen gent anònima. D’aquesta que no intentarà, com solen fer els exemples esmentats, escaquejar-se del focus mediàtic amb uns grans cascos dotats de cancel·lació de so, emparant-se amb una fictícia conversa pel mòbil o disfressats amb una perruca. Són ciutadans, simplement, que fan declaracions molt civilitzadament tot i que no els faltin ganes de fer quatre crits.

La imatge és curiosa perquè, malgrat haver-se agreujat en els últims dies, la mala salut de la xarxa és crònica. S’han assimilat els problemes a la xarxa de Rodalies com es normalitzen els embussos després d’un pont o la grip comuna a l’hivern. Tots sabem que qui utilitza Rodalies cada dia està fet d’una altra pasta: sol ser gent amb una alta capacitat per a l’espera, de la que no apressa el cambrer (no gargoteja la seva firma en l’aire, com el Zorro, per demanar el compte) ni es desespera a la cua de la Seguretat Social (guarda el tiquet a la mà).

Els miro i fantasiejo amb la idea que això sigui com la sortida del Dragon Khan, on tens la possibilitat de comprar una fotografia que t’han fet durant l’atracció. La col·lecció de retrats seria digna de Hopper. Una mostra de ganyotes que, més que amb la ira, tindria a veure amb la resignació davant la idea que la vida passa, però els trens no sempre. Es diria que l’usuari de Rodalies, com en el conte de Txékhov, aquest que parodia els problemes de càlcul escolar, ja opta gairebé per la poesia: "Dimecres, 17 de juny de 1881, un tren havia de sortir de l’estació A a les 3.00 hores per arribar a l’estació B a les 23.00 hores; no obstant, va arribar l’ordre que havia d’arribar a l’estació B a les 19.00 hores. ¿Qui estima més temps, un home o una dona?".

A l’altre extrem, els viatgers de l’alta velocitat entre Barcelona i Madrid. Un viatger comú de l’AVE és aquest que, durant el breu trajecte: a) Truca per telèfon a tota la seva agenda per dir "hola, et truco des de l’AVE", b) Si és al vagó silenci, fa aquestes mateixes trucades, però dient: "Hola, no puc parlar, soc al vagó silenci de l’AVE", c) Si el tren es retarda 10 minuts, perd els nervis.

Notícies relacionades

De com Foment va entrar en raó

Governar sense el Parlament

Ahir jo havia d’anar i tornar durant el dia i vaig passar tota la jornada dins dels vagons. A la capital del regne hi vaig ser tot just tres hores, en un acte de la meva editorial. La màxima responsable del grup va dir, en el seu discurs: "Tot va massa veloç en el món del llibre". Jo, que havia trigat més de cinc hores a arribar a Atocha, gairebé escupo el vi pel nas. A la tornada, retard de gairebé dues hores i trajecte de sis. La gent, al final, no sabia a qui trucar ni a qui culpar. Potser els retards a l’AVE serviran per educar en la paciència un munt de senyors amb corbata ampla i to greu.

Cada vegada que el tren reduïa la marxa o s’aturava, jo recordava aquests mateixos trens avançant a 300 per hora durant anys. Si les vies estan malament ara, ¿no ho estaven abans? Així que com que tenia temps per pensar, vaig pensar en aquesta bonica paràbola: un fugitiu travessa a cavall un enorme llac gelat; quan per fi arriba a l’altre costat, es posa a plorar; ¿per què? Perquè cau en la idea que en qualsevol moment es podria haver esquerdat la superfície i haver-se ofegat. Potser amb trajectes amb l’AVE més llargs, ens sortirien novel·les (i polítiques) més properes.