Compta amb mi

2

Es llegeix en minuts

Per què confiar en El Periódico

30 de gener del 2026. 00:27

0 Comentaris

AL DIVANDavid Rabinovich fateràpia amb Marcos Mundstock a ’Lutherapia’. / GERARDO HOROVITZ

Passo diàriament, cada matí, per davant d’un local on abans de la pandèmia de covid hi va haver un parell de mesos un colmado de productes ecològics. Aparentment tancat des d’aleshores, té grans finestrals i, malgrat la seva aparença, encara d’establiment, amb taulell fins i tot, no hi ha mai ningú dins, no es veu activitat, de cap tipus. Fa dies, mentre passejàvem el Turrón, el nou membre de la nostra família, un gos a la mare del qual van enverinar i que vam decidir adoptar, amb dos mesos, a mitjans de desembre passat, L., més observadora que jo, es va fixar que havien col·locat, en un dels finestrals de l’antic colmado ecològic, un cartell escrit a mà en què es podia llegir "Consultoria en salut mental i resolució de conflictes", seguit d’un telèfon per contactar per WhatsApp. Una altra al meu lloc potser s’hauria guardat el número al mòbil i s’hauria posat en contacte amb qui sigui el responsable d’aquest anunci per esbrinar en què consisteix tan peculiar negoci –sento el terme, però és el que és, igual que el sector editorial és una indústria, per molt que la mona es vesteixi de seda–. Però no soc cap altra, què més voldria de vegades, i la meva ment es va quedar paralitzada per les paraules del cartell, aquesta "consultoria" que, segons el diccionari, és l’"activitat del consultor", una "empresa consultora" o un "despatx o local on treballa el consultor", totes definicions allunyades de la salut mental com jo la concebo, i en especial l’última expressió, "resolució de conflictes", tan vàcua i, no obstant, contenedora de tot, micro i macro, fins i tot de la política exterior que en aquest fosc començament d’any ens té tan desconcertats. He patit una malaltia mental greu que hi ha èpoques en què es regira contra la conjugació verbal que faig servir per parlar-ne i escriure’n, el pretèrit, tan alliberador, i s’entossudeix a fer-se present. He rebut tractament de la mà d’especialistes, psicòlegs i psiquiatres. I és evident que, com qualsevol que no tingui la vida resolta, m’enfronto a conflictes, personals, professionals, que miro de solucionar. Però no m’imagino acudint a l’antic colmado ecològic a demanar ajuda o consell, ni tan sols biscotes integrals amb lli. Respecto, no obstant, qui ho faci, vulgui fer-ho, ho necessiti, només faltaria, tot i que el terme consultoria associat a la salut mental m’esglaï i aterreixi gairebé tant com la capacitat d’odiar d’algunes persones, il·limitada i destructiva. La salut, també la mental, és un dret (article 43 de la Constitució Espanyola), no un negoci. Aquell mateix dia, el del descobriment del cartell a l’antic colmado ecològic, un amic em va demanar ajuda en una cosa que no és un conflicte que hagi de resoldre, però sí que li importa, que és la mesura més mesurada dels assumptes vitals. Compta amb mi, li vaig dir, a la qual cosa ell va respondre amb una frase amb què va esborrar de la meva atribolada ment l’efecte causat pel feliç anunci: Crec que és difícil que hi hagi dues paraules al diccionari que, juntes, funcionin millor. Així és, vaig pensar. Compta amb mi. No n’hi ha. Després vaig buscar a Spotify la preciosa Ain’t no mountain high enough en les veus de Marvin Gaye i Tammi Terrell i em vaig posar a escoltar-la.