¡I Catalunya va col·lapsar!
S’ha posat de moda el terme "col·lapsar". Els edificis col·lapsen, les muntanyes col·lapsen, una estructura col·lapsa i ara han col·lapsat els mitjans de transport a Catalunya. Que sigui el transport el que hagi entrat en una deriva de difícil solució immediata és preocupant i descoratjador. No conec una estructura organitzativa en les tasques quotidianes del ciutadà més profundament vinculada amb el dia a dia, a més de tenir llum, aigua i en els últims anys una xarxa de connexió tecnològica. Necessitem el transport per anar a treballar, per visitar un metge o per anar a la universitat. Feina, salut i educació, segurament les tres peces mínimes perquè un ciutadà se senti segur i còmode. D’aquí el col·lapse en el qual ha entrat la societat on tot sembla desfer-se.
La pregunta és com sortir d’aquesta. Imagino el president Salvador Illa pujant per les cortines de la seva habitació hospitalària al no poder seguir des del seu despatx una crisi tan profunda per al seu Govern. S’enfronta a una situació límit en una escenografia política única. Si avui estigués a la Generalitat un partit nacionalista o independentista això seria insofrible, i ningú els podria dir que no tindrien bastanta raó. Però la fotografia és diferent. No només lideren els socialistes, sinó que aquests són cosins germans del Govern que té la responsabilitat de dirigir el Ministeri de Transports i, per tant, les empreses públiques de Renfe i Adif.
Amb el nacionalisme, la fórmula era fàcil: una queixa que Espanya roba de manera sistemàtica i la feina està fet. Amb un govern del PSC liderant, la qüestió és més delicada. La proximitat i complicitat amb ministres, secretaris d’Estat i presidents de companyies públiques provoca la necessitat que les solucions hagin de ser imminents o, almenys, evidents.
Notícies relacionadesEl senzill és demanar dimissions. Seria el normal davant el col·lapse de Rodalies i també de carreteres. Els cessaments no acostumen a solucionar res, però comunicativament funcionen. Per això, ¿serà capaç la Generalitat de demanar la dimissió del ministre de Transports, Óscar Puente? No és tan fàcil, tot i que existeixin pressions de passadís.
Davant aquest tipus de crisi sempre hi ha d’haver dues velocitats: les immediates i les de foc lent. El diagnòstic ja està fet. Les immediates sempre seran pedaços. Les altres, no. Aquest diari ha avançat el pla en el qual està treballant el Govern que suposa 1.600 milions més a Rodalies i el compromís d’executar 2.800 milions més, que significarien un total de 8.000 milions fins al 2030. I és que ha arribat el moment de repensar tot Catalunya seriosament. No amb agitació convulsa, que només serveix per a la pancarta i sortir al carrer a perdre el temps. Al contrari. Amb acords amplis i pressupost. Acords que passen pels ajuntaments, perquè no posin traves i alenteixin algunes decisions que s’han de prendre en els municipis. Del col·lapse en sortirà amb ajuda de tots, ¡però això resulta tan difícil en els temps que corren! I és que la generositat també ha col·lapsat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
