Rodalies, ¡ja n’hi ha prou!
Es compleix una setmana de l’inici de la crisi de Rodalies després de la tràgica mort d’un maquinista en pràctiques a conseqüència de l’ensorrament d’un mur de l’AP-7. Des d’aquell dia s’ha anunciat moltes vegades, massa vegades, el ple restabliment del servei que utilitzen cada dia 400.000 persones, la majoria per entrar i sortir de Barcelona per motius laborals o acadèmics. Aquesta intermitència està resultant insultant per a la majoria dels usuaris i causant greus perjudicis tant en l’àmbit personal com en l’econòmic i en l’emocional. El Govern ha de parar aquesta dinàmica i recuperar la seva credibilitat, que està sent reiteradament minada, tot i que les responsabilitats estiguin repartides tant entre organismes i administracions diverses com en el temps. La primera obligació d’un govern és defensar els ciutadans i garantir els serveis públics compromesos. I això ha de fer-ho amb la contundència necessària, caigui qui caigui, i sense cap consideració partidista sempre dins del marc de l’exigible lleialtat institucional. Només des d’aquesta fermesa, el Govern podrà deixar de semblar una pilota de futbol amb què estan jugant Adif i Renfe per treure’s les puces de sobre i posar per davant els seus interessos empresarials a la prestació del servei públic que tenen l’obligació d’oferir. I igualment aquesta serietat del govern de Catalunya ha de ponderar les legítimes demandes de seguretat dels maquinistes amb les reivindicacions gremials, o directament els xantatges. El principi del final d’aquesta crisi arribarà quan el que anuncia la Generalitat es correspongui amb el que es troben els usuaris a les estacions. I a partir d’aquell moment serà necessari dirimir les causes i les responsabilitats d’aquesta gran barrabassada.
És evident que en aquesta crisi s’acumulen tots els mals de Rodalies. Els anys de falta d’inversió perquè les prioritats es van posar en altres serveis o en altres territoris. I aquí els responsables no són només els partits que ostenten el govern actualment. Aquests són responsables dels errors, greus, en la gestió de la crisi però no són els únics, ni de vegades els principals, quan s’analitza com hem arribat fins aquí. Una mostra d’aquesta desídia la veiem en el fet que els dirigents nacionals del Govern i de l’oposició no han posat el peu a Catalunya en una setmana de falta de servei de Rodalies. La constatació d’aquesta realitat no eximeix el Govern de la crítica de l’oposició i del seu deure de control, però ha de servir també perquè no alimentin ni el populisme ni la desafecció.
És el moment de dir als implicats ¡ja n’hi ha prou! El govern de Salvador Illa ha de deixar de llançar missatges voluntaristes i en lloc d’això prendre el control total de la crisi, activar els mecanismes que siguin necessaris per exigir responsabilitats a qui les tingui i transmetre credibilitat. Adif i Renfe han de deixar de tirar-se els plats pel cap prenent com a ostatges els usuaris del servei. Els maquinistes han de continuar defensant la seguretat sense encavalcar la seva protesta amb altres temes. I l’oposició ha de fiscalitzar sense oblidar la racionalitat de qui ha sigut abans govern. I als usuaris només ens queda rendir-los homenatge per la seva paciència i demanar-los en tots cas que no es llancin en braços dels que els ofereixen solucions estrambòtiques.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
