Em fa mal l’ànima

1
Es llegeix en minuts
Em fa mal l’ànima

Youssef Loulidi / AP

L’esport és una de les màquines contemporànies més potents a l’hora de fabricar mitologia. No parlo només de trajectòries individuals (el nen que neix en un suburbi enfangat i que arriba al cim, la noia que es lesiona greument en un turmell i torna triomfant als pavellons) o de grans èxits col·lectius, de derrotes colpidores o de victòries esclatants. Parlo, sobretot, de moments concrets que funcionen com un correlat objectiu, d’instants que ens serveixen per parlar, més enllà de l’anècdota, d’inquietuds humanes i de com els arquetips funcionen, moltes vegades, com a exemples plausibles del que som i del que podem arribar a ser.

Notícies relacionades

Aquest diumenge es va jugar la final de la Copa d’Àfrica de futbol a Rabat. Tot estava preparat perquè guanyés el Marroc, però després d’un partit intens i d’un final caòtic, es va imposar el Senegal. En els últims minuts, l’àrbitre va anul·lar un gol legal als anomenats Lleons de la Teranga i va concedir un penal molt dubtós als altres "lleons", els de l’Atles. Els senegalesos, indignats, van decidir que abandonaven el terreny de joc. Només un home, un, el veterà Sadio Mané, va romandre dempeus a la gespa. Amb la seva actitud, que aleshores semblava suïcida, va aconseguir que tots els seus companys tornessin al camp. De fet, la pena màxima encara s’havia d’executar. Era l’última jugada del partit. Però aquell gol s’havia de marcar. Ho havia de fer Brahim Díaz, un jove malagueny seleccionat pel Marroc. Era l’instant clau, el moment decisiu. Tota la glòria per a ell. I va errar el tret d’una manera ridícula, amb un xut de mantega que va aturar plàcidament el porter. Desolat, amb la mirada perduda, va declarar després: "Em fa mal l’ànima".

L’home disposat a sacrificar-se sense imaginar que el sacrifici serà recompensat i l’home que és a un pas d’esdevenir heroi i que viu un drama íntim, compartit per la multitud, que el perseguirà tota la vida. Si Homer hagués vist la final de la Copa d’Àfrica, a hores d’ara ja estaria dictant un altre memorable poema èpic.

Temes:

Futbol Rabat