Europa i el valor de la unitat

I tot i que Donald Trump no va ser citat explícitament, la seva figura va ser present en la reflexió sobre la fragilitat del vincle transatlàntic. Les amenaces del president nord-americà sobre Groenlàndia, territori pertanyent a Dinamarca, plantegen un escenari inèdit entre aliats i posen a prova els mecanismes de solidaritat i defensa mútua de la Unió. En aquest context, el Rei va resumir la lògica de la integració europea a l’assenyalar que els problemes d’un Estat membre afecten el conjunt de la Unió.

Pel que fa a això, el discurs del primer ministre del Canadà, Mark Carney, en el Fòrum de Davos, resulta especialment pertinent. A l’alertar del deteriorament de l’ordre internacional basat en normes i destacar el paper de les potències mitjanes, va posar el focus en una inquietud que és compartida per Europa. La seva referència a Václav Havel va apuntar a una idea clau: quan el poder s’exerceix sense límits, la cooperació entre actors que comparteixen valors es converteix en una necessitat política.

Des d’aquesta perspectiva, la Unió Europea s’ha consolidat com l’exemple més acabat de cooperació entre democràcies. Davant la lògica de la negociació bilateral asimètrica, la Unió compta amb instruments polítics, econòmics i comercials per respondre de manera col·lectiva a la coerció, recolzats en la reafirmació del multilateralisme, el dret internacional i la solidaritat entre estats membres. La guerra d’Ucraïna, a més, ha reforçat aquesta idea, ja que malgrat el conflicte bèl·lic a la seva frontera oriental, la Unió ha mantingut la cohesió interna i ha evitat l’extensió de la guerra, confirmant que la cooperació democràtica pot generar estabilitat fins i tot en contextos d’alta tensió.

Per tot això pot afirmar-se que el discurs de Felip VI ha anat més enllà del simbòlic. Al vincular la transformació democràtica espanyola amb la situació internacional, ha remarcat que Europa és un projecte polític basat en principis però que requereix acció. La resposta a les pressions externes, incloses les relatives a Groenlàndia, s’ha de basar en la capacitat d’actuar de manera conjunta. Quaranta anys després de l’adhesió d’Espanya, el missatge és clar: la unitat continua sent el principal actiu d’Europa. I en un món en el qual el poder tendeix a desvincular-se de les normes, aquesta Unió té l’oportunitat i la responsabilitat de demostrar que la cooperació entre democràcies continua sent la via més eficaç per garantir el progrés i preservar la pau.