Gestió pública
Escric uns dies després de l’accident ferroviari d’Adamuz. De moment la serietat es manté, em refereixo a la política, a la periodística, a la social. És fàcil elucubrar per aconseguir audiències i senzill deixar-se portar per històries que semblen acostar-se a un guió de cine. És qüestió de responsabilitat i d’atribució. Aquest és un terme que gravita en el bon periodisme. Se li hauria d’afegir credibilitat, perquè millor que qui declara el que declari és que es tracti d’una font creïble, per la seva honestedat i experiència.
Pocs dies d’informació i les institucions semblen haver entès l’error que significa tirar-se els trastos pel cap a causa de la gestió de l’altre. L’explicació pot ser que la classe política té massa a prop la mala imatge que es va desprendre dels enfrontaments inútils durant la dana. I tot i que en aquella ocasió fos molt evident el desastre pel qual es va arrossegar Carlos Mazón, centrat en les seves absències d’aquella nefasta tarda, les pulles entre uns i d’altres van empastifar la manera de fer política.
De moment els blocs de discussió encara no estan clars, però és molt evident que hi ha dues posicions: la del propietari de les vies (Adif, o sigui el Ministeri de Transports) i la dels trens (Alvia, o sigui Renfe, i Iryo). El treball dels professionals de la Comissió d’Investigació d’Accidents Ferroviaris (CIAF) s’allargarà durant mesos. Tot el que es vagi filtrant, d’un costat o de l’altre, podrà tenir una gènesi professional o malintencionada. És allà on la tasca periodística ressalta per la seva qualitat. A què fer cas i a què no.
És evident que hi va haver un error. Si no hagués estat així, res hauria passat. Primer s’investigaran les causes i després les responsabilitats. Utilitzar la informació de manera honesta és el que diferencia uns dels altres. Em refereixo, sobretot, a l’ocultació de dades que puguin explicar aquest error. Al final, tot se sap. Sembla que alguns responsables polítics no hagin descobert aquesta senzilla regla de tres. És el que es diu liderar la comunicació amb informació o controlar-la, que en aquests casos és fonamental.
Durant els pròxims mesos els mitjans estarem sobre el terreny. Primer desapareixeran els nacionals i, a poc a poc, els regionals o locals, tot i que aquests, amb més coneixement del terreny, no acabaran d’anar-se’n. Qualsevol moment és bo per continuar donant contingut informatiu. Aquesta hauria de ser l’única exigència: informació.
És evident que es continuarà fent un treball d’auditoria sobre totes les notícies que es generin. Adif serà el principal focus, malgrat les obres que sembla que es van fer de renovació de la via fèrria, o justament per això. Óscar Puente, ministre de Transports, no sembla l’exemple de polític assossegat. Qualsevol dia pot escapar-se-li un comentari. A l’altre costat, Juanma Moreno, president de la Junta, se la juga per la proximitat de les eleccions. Té, de moment, un sentit més institucional. ¿Serà veritat que aguantarà aquest esperit Adamuz? Serà una sorpresa.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
