Editorial

El futur del turisme

La cultura serà una de les palanques en el desenvolupa-ment d’un nou model sostenible i pròsper

2
Es llegeix en minuts
El futur del turisme

Ricardo Rubio - Europa Press - Archivo

El turisme espanyol torna a celebrar aquests dies la fira professional Fitur a Madrid. Una ocasió en què comunitats autònomes i municipis exposen els seus arguments per continuar atraient el visitant espanyol i internacional, en una permanent competència per millorar la seva oferta. També és una cita en la qual fer balanç del moment del sector. No només xifres en brut de visitants i ingressos, sinó encara més: tendències, transformacions i adaptacions a l’evolució a la demanda, així com a la necessitat d’articular la convivència entre ciutats, veïnat, economia i experiència del visitant.

Les xifres ja consolidades del sector el 2025 assenyalen una arribada rècord de visitants estrangers, 97 milions. Un increment del 3,5% però, a més, amb un augment del 6,8% de la despesa. El turisme continua mostrant-se com un sector insubstituïble en la seva capacitat de generar ocupació, tant en llocs de treball qualificats com no qualificats, i de distribuir riquesa arreu del territori. L’aposta per la reindustrialització o la innovació amb més valor afegit no arriben com a substitut a la dependència d’aquest sector sinó com una suma que permet desenvolupar una economia pròspera i diversificada en la qual el turisme continuï tenint un paper central.

De l’estadística del 2025 destaca la continuïtat del procés de desestacionalització del turisme estranger, un objectiu buscat des de fa dècades per sostenir l’activitat i l’ocupació durant més mesos de l’any, contenir la saturació en les dates de l’estiu i consolidar alternatives davant un possible esgotament del turisme de sol i platja, tant per l’increment de temperatures estiuenques que poden ser dissuasives en un context de canvi climàtic com per la seva vulnerabilitat davant altres competidors de baix cost. En aquest sentit, es progressa adequadament: en els últims 10 anys, els mesos de juliol i agost han passat de representar el 26% de les visites des de l’exterior al 22%, en una tendència que sembla a més sostinguda. Les cartes per a aquest canvi han sigut la potenciació del turisme urbà i cultural i del turisme de natura i esportiu. El mateix sector, en un procés de reflexió que el lobi Exceltur va formalitzar fa ja dos anys amb el seu manifest Per un turisme amb propòsit, responsable, inclusiu i regeneratiu va assumir aquest full de ruta que assumeix la necessitat de reestructurar l’oferta a partir d’un nou consens social que va més enllà de la dialèctica de desenvolupisme o turismofòbia.

En el desenvolupament d’aquest nou model turístic, que ha de continuar generant prosperitat i fer sostenible el seu èxit a través de la desmassificació, la diversificació i la desestacionalització, dues capitals com Barcelona i Madrid tenen molt a aportar mitjançant la seva oferta cultural. També a través de la col·laboració entre elles. Una aliança que ahir va mostrar la seva potencialitat en una trobada organitzada a Madrid, coincidint amb Fitur, per Turisme de Barcelona i el Cercle de Belles Arts. Barcelona va exposar la seva vibrant oferta cultural per a 2026; Madrid va mostrar els resultats de la seva aposta, un increment del 38% dels visitants atrets per activitats culturals. L’aliança de cultura i turisme no només és una palanca per al dinamisme econòmic, ho és també, com ho demostren les institucions amb un peu a cada capital, per a un diàleg enriquidor.