L’agonia dels grans magatzems

Aquest poder comença a difuminar-se a mesura que les marques, especialment les del segment del luxe, deixen de necessitar intermediaris per ordenar la relació amb un client que ha canviat els hàbits de compra i que ja no acudeix tan sovint als grans magatzems. Les marques assumeixen ara la venda directa –física i on line–, el control del relat i la gestió de les dades, i així redueixen el paper dels grans magatzems a un suport cada cop menys decisiu. Només allotgen el consum, sense organitzar-lo.

En aquest context de transformació, la recent fallida de la cadena nord-americana Saks és un senyal que no es pot ignorar. A banda dels problemes associats a una expansió voraç finançada amb deute, la crisi de l’empresa confirma la pèrdua de centralitat d’un format comercial que durant anys va ser imprescindible per articular la venda i l’experiència del producte de luxe.

Notícies relacionades

Els desafiaments més enllà de Sumar

Cruïlla de febleses

El resultat d’aquest procés és visible i global. Edificis comercials històrics en localitzacions privilegiades i amb noms reconeixibles encara hi són, però ara atrauen menys clients i exerceixen menys influència sobre el consum. El luxe, cada vegada més autònom, ja no necessita legitimar-se per mitjà d’aquests espais.

Assistim, per tant, a un desplaçament del poder. Les marques es dirigeixen directament als clients, mentre que els grans magatzems perden el seu paper d’actor principal i s’han de reinventar. Aquest canvi redefineix no solament el present del comerç, sinó també el de les ciutats, en què els temples emblemàtics del comerç cada cop atrauen menys públic i, de mica en mica, deixen de ser referents del consum.