La brúixola de Trump: afecte i diners

Ell mateix ho reconeix. En una entrevista amb The New York Times assenyala alguns dels seus crítics: els mitjans de comunicació, el jurat del Nobel, l’alcalde Nova York i diversos funcionaris. També recorda amb nostàlgia la seva etapa com a promotor immobiliari, quan se sentia apreciat i més feliç que ara. No es tracta d’una interpretació externa. Trump verbalitza una necessitat de reconeixement que condiciona les seves polítiques i les seves reaccions, especialment d’aquí a novembre, quan hi haurà eleccions de mig mandat. Més que una prova legislativa, són el primer termòmetre de la seva popularitat i de la capacitat que té d’influir en la percepció de la nació.

Notícies relacionades

Terminacions nervioses

El preu de fer el primer pas

A aquesta falta de legitimitat s’hi afegeix un context econòmic desfavorable, marcat per l’alta inflació i un mercat laboral feble, que va registrar la creació d’ocupació més baixa des de la pandèmia. Capgirar aquesta situació suposa un desafiament personal per a Trump, obsessionat no només pel reconeixement, sinó també pel poder i l’èxit econòmic, fins i tot en política internacional.

Els seus passos a l’exterior, des de capturar Nicolás Maduro per controlar el petroli veneçolà fins a explorar oportunitats en el desglaç de Groenlàndia, no només persegueixen un objectiu geopolític: pretenen millorar la salut de l’economia més gran del món. Entendre aquesta necessitat d’afecte i diners no vol dir rendir-se. Vol dir anticipar-se, llegir la lògica dels seus moviments i actuar amb estratègia per evitar quedar-se a mitges davant el seu impuls personal i polític, per molt desagradable que sigui.