Barcelona necessita la seva Thyssen

La iniciativa neix amb polèmica, com passa gairebé sempre a Barcelona davant qualsevol projecte urbà singular. Als Comuns, sospitosos habituals en aquest tipus de debats, s’hi sumen veïns, arquitectes i altres plataformes que desconfien del pes del capital privat en la definició d’un espai històric, especialment per la participació que hi té el fons d’inversió Stoneweg.

El debat és legítim, perquè no s’ha d’idealitzar qualsevol projecte cultural només per dir-se museu. A més, es pot exigir transparència i garanties als promotors i a l’Administració. Però convé situar el debat en el seu context. El cognom Thyssen forma part de la història museística. Que Barcelona sumeix un centre vinculat a aquesta marca reforça la seva posició com a ciutat d’art, més enllà del circuit modernista i d’altres icones consolidades. Ancorar el llegat de la baronessa a la ciutat suposa, a més, arrelament i vocació de permanència.

Notícies relacionades

Del mòbil al món físic

Convidar els nois

Així ho entenen altres ciutats europees, que aprecien el mecenatge, el regulen, el fiscalitzen i l’incorporen a un projecte col·lectiu. París conviu amb la Fundació Louis Vuitton; Milà amb la Fundació Prada; i Bilbao, amb el Museu Guggenheim. Totes atrauen exposicions que difícilment arribarien sense una estructura sòlida darrere, una cosa que la mateixa baronessa ens va explicar dijous passat.

¿Potser preferim que una de les cantonades més cotitzades del passeig de Gràcia l’ocupi una franquícia, com deia Albert Sáez? Podem desconfiar per sistema o competir de la mà dels mecenes per atraure art de primer nivell i reforçar la nostra singularitat. El contrari és resignar-nos que Barcelona sigui una ciutat cada vegada més intercanviable.