Ajuntaments i immigració

Aquest paper central es desenvolupa en un context de recursos limitats. La pressió sobre els serveis socials i les ajudes públiques pot generar tensions entre col·lectius igualment vulnerables i alimentar percepcions de greuge. En educació i habitatge, l’acumulació de precarietat en alguns barris dificulta la cohesió i reforça dinàmiques de segregació. En l’espai públic, la irregularitat administrativa i l’economia informal compliquen la gestió de la seguretat i la convivència quotidiana. Unes tensions a què s’afegeix una dimensió especialment sensible: la religiosa i cultural. La diversitat de creences i pràctiques forma part de la realitat social, però vol polítiques actives basades en normes compartides i valors comuns: quan falten criteris clars o lideratge institucional, els conflictes afloren i erosionen la confiança.

La capacitat de resposta municipal, a més, està condicionada per una doble limitació estructural. D’una banda, una rigidesa competencial que impedeix als ajuntaments actuar sobre les causes de molts d’aquests problemes, que depenen d’altres instàncies de govern. En aquest sentit, combatre la immigració irregular i el paper de les màfies que es lucren de la vulnerabilitat de les persones migrants no és una competència municipal, però sí una condició necessària per evitar que la precarietat es cronifiqui i acabi traslladant-se als barris. Ordenar els fluxos migratoris, desmantellar aquestes xarxes, reforçar la cooperació policial i agilitzar els permisos de treball i residència són responsabilitats de l’Estat i de les administracions supramunicipals.

D’altra banda, un infrafinançament crònic que redueix el seu marge d’actuació just quan la pressió sobre els serveis locals és més gran. El recent consens a què s’ha arribat al Parlament per reforçar el finançament municipal, amb fons extraordinaris i l’impuls d’una llei catalana de finances locals, suposa un reconeixement d’aquesta realitat, tot i que encara no ofereix una solució estructural i estable conforme amb les responsabilitats assumides.

Finalment, hi ha un debat que no pot continuar esquivant-se. Negar els reptes associats a la immigració no els fa desaparèixer; només deixa el terreny lliure a discursos simplificadors i excloents. Reconèixer-ne els beneficis i garantir drets és compatible amb exigir el compliment de les normes i promoure una integració efectiva. Defugir un multiculturalisme convertit en relativisme, que dilueix regles i responsabilitats compartides, és condició necessària per preservar la convivència. Afrontar el debat sobre la immigració amb dades, realisme i corresponsabilitat institucional és avui una exigència democràtica. Justament el que pretén EL PERIÓDICO amb la sèrie d’entrevistes i reportatges amb alcaldes de diferents municipis catalans que inaugurem avui.