Veneçuela

Trump segresta el PP

José Luis Roca

Pot ser que el més espectacular fos l’extracció militar de Nicolás Maduro, però el més transcendent pot acabar sent l’extracció moral de María Corina Machado. Trump va escapçar alhora, i per sorpresa, el règim veneçolà i l’oposició. L’una va ser una intervenció militar; l’altra va ser una intervenció política i pot ser que la devastació de veritat la provoqui la segona. Estava en l’aire que cauria alguna acció militar en territori veneçolà. El que segur que no cabia en cap cap és que Trump humiliaria el mateix dia María Corina, la buidaria de tot el poder i deixaria en estat de xoc l’oposició, just en el moment en què ja veien la victòria final. A la líder de l’oposició no li ha valgut de res arrossegar-se tot aquest temps de genolls i amb un pam de llengua fora davant l’emperador, oferint-li compartir el premi Nobel, com si fos una bossa de llaminadures. Efectivament, Delcy Rodríguez és molt millor que María Corina per aconseguir el petroli, però darrere de la vexació a l’oposició veneçolana hi ha alguna cosa més que uns quants remolcs de barrils. Perquè la dreta civilitzada, si és que en queda cap amb aquest nom, s’ha començat a adonar que l’ofensiva de Trump també va contra ells. La guerra de la nova administració americana contra l’esquerra ja és sabuda, i s’articula en la seva obsessió anti woke, que ha arrelat en bona part del mainstream mediàtic planetari. La novetat és que de la crisi veneçolana n’ha sorgit la segona gran guerra cultural de Trump: eliminar del mapa la dreta tradicional, que ha passat a ser igual de sospitosa que l’esquerra. Ara sabem que, per a Trump, tan perillós és un esquerrà que defensa els homosexuals com un dretà que creu en l’ONU i el dret internacional. En el seu anarquisme nihilista, el que ens va explicar el 3 de gener el president de la potència militar més gran del planeta és que vol acabar amb el bonisme progre, però també amb l’Organització Mundial de la Salut, la Unió Europea, la Unesco i, segurament, l’OTAN.

En ple xoc, hi va haver un moment deliciós, quan vam veure com la decapitació trumpista de María Corina deixava fora de combat la dreta madrilenya en l’instant decisiu. Sí, el dia de l’epifania en què Veneçuela podia ser la tomba final per a Pedro Sánchez, es va convertir en un funeral sobrevingut, del qual no s’han recuperat. Mirin si no els grotescos funambulismes del PP parlant de Maduro sense admetre que el chavisme encara hi és, fresc com una rosa, i el curtcircuit provocat per l’operació indigerible dels EUA, el seu aliat natural, convertit de sobte en un desconcertant destorb polític. El resultat d’aquest desconcert fabulós és que Ayuso s’alinea amb Trump per acontentar els seus patrocinadors de Little Caracas, Aznar surt a defensar el dret internacional i Feijóo, mig tartamudejant, i com ja és habitual, ni sap res ni contesta res. Si hi ha una cosa que caracteritza a la dreta espanyola és que és l’última a assabentar-se de què va la realitat. Fa dos anys i mig que proclamen el final del sanchisme, i l’Anticrist encara hi és, fresc com una rosa. A veure quan comencen a entendre a Génova que l’operació de Trump a Veneçuela va contra ells i el seu espai polític.

Temes:

OTAN

Inicia sessió 0 Comentaris