Efemèride
Presència de David Bowie
nfarre32308557 imagen promocion david bowie160725202120
Avui fa deu anys que va morir David Bowie, el 10 de gener del 2016. Només dos dies després d’haver fet 69 anys i publicar el seu últim disc, Blackstar. Tot i que no ho havia expressat en públic, feia un any i mig que li havien diagnosticat un càncer de fetge. Els músics que col·laboraven amb ell han explicat que en aquells últims mesos havia treballat intensament per tenir el disc a punt, polint-ne cada detall i fins i tot gravant el vídeo de dues cançons. Era inevitable, doncs, veure’l com una mena de testament musical, i jo diria que també literari: un disc fosc, mesurat a consciència com tot el que va fer. Com si, en un darrer gest creatiu, donés per fet que la seva mort seria una clau d’interpretació, com un personatge més dels seus.
"No soc una estrella del pop", deia la lletra de Blackstar, "soc una estrella negra", és a dir, una entitat opaca com la de la portada de l’àlbum, l’únic de la seva discografia en què no hi sortia ell, la seva imatge. Després hi havia la cançó Lazarus i les imatges estremidores del vídeo, on la declaració inicial d’aquest Llàtzer bíblic –"Mira cap amunt, soc al cel"– sona com una salutació des de l’altra banda, sabedor que la seva resurrecció serà en forma d’obra d’art. I el disc es tancava amb una cançó lluminosa i alhora dolorosa, I can’t give everything away, que es pot llegir com una confessió final: Bowie admet que no pot revelar-ho tot, que no pot deixar anar tot el llast.
Fa poc, David Byrne recordava en una entrevista que, a la seva joventut, "tots volíem ser David Bowie". I el filòsof Simon Critchley ha escrit que Bowie era un ventríloc i el seu caràcter autèntic es trobava en l’artifici, en els personatges que va anar creant. Avui, deu anys després, el missatge i la influència de Bowie ressonen més que mai. La seva música no ha desaparegut i se segueix reproduint, encara que a vegades es banalitzi en la publicitat, o per donar sentit a alguna escena de pel·lícula buida. Avui, també, el seu missatge en aquell darrer disc agafa un to encara més profètic i funest: "Sé que alguna cosa va molt malament", cantava, però la seva veu, la seva actitud com a artista, continua sent un consol.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
