Extremadura: encara es pot

En el tempestuós món que està emergint –on les grans potències actuen segons els seus interessos i fins i tot contra les normes–, un país mitjà de la UE no pot seguir amb la tranquil·litat –la UE és una assegurança a tot risc– d’abans de Trump. I Sánchez tampoc ha dubtat a fer de la política exterior una arma llancívola contra el PP. Però, amb Groenlàndia a la vista, tots dos haurien de reflexionar i inflexionar les seves polítiques. I Extremadura encara és una oportunitat.

El 27 d’octubre María Guardiola va avançar les eleccions extremenyes esperant aconseguir una majoria absoluta que li permetés governar sense Vox. I Feijóo la va recolzar confiat en la força del PP. Però el 21 de desembre les urnes van infligir, sí, una forta derrota del PSOE, però Guardiola no va aconseguir el que volia. Amb 29 escons, no arriba a la majoria absoluta de 33 i haurà de menester Vox, no ja per als pressupostos –com abans–, sinó també per tornar a ser investida.

La política de Feijóo de vacil·lacions i cessions davant Vox –València– no l’afavoreix. Si el PP no té una línia ferma, hi ha els que s’estimen més el discurs simple d’Abascal. Encara que sigui absurd. Així, el sondeig sobre Espanya de dimarts d’El Mundo –gens sospitós de sanchisme– dona al PSOE un pèssim resultat (perd un 5% de vot del 2023), però el PP també baixa (0,5 punts), mentre que Vox puja 5 punts i passa de 33 a 58 escons. ¿Li interessa a Feijóo seguir així i, quan guanyi les eleccions, dependre d’un partit que respecte a Europa predica el contrari que el PPE i els seus dos grups principals (juntament amb l’espanyol), l’alemany i el polonès?

I la política del front contra front –comuna en Sánchez i Feijóo– al PSOE tampoc li ha anat bé. Ho diuen totes les enquestes. ¿No seria hora de corregir les polítiques polaritzadores? El PSOE ara té l’oportunitat de fer-ho. Com ha dit Rodríguez Ibarra –el president extremeny que més anys ha governat–, la simple abstenció del PSOE podria fer presidenta Guardiola i alliberar-la del xantatge de Vox. ¿A canvi de què? D’uns punts mínims a favor del creixement, ja que Espanya creix i crea ocupació i Extremadura també, tot i que a ritme més baix.

Però el realment important és que el PSOE seria així coherent amb la política europea del PPE, els liberals i els socialistes (que el PP espanyol sembla ignorar) de no facilitar l’entrada de l’extrema dreta en els governs. Si el PP optés per un altre pacte amb Vox (com a València) seria el seu problema. Però el PSOE no ha d’insistir en el sectarisme contra el PP i forçar així Guardiola a tornar a dependre de Vox.

Notícies relacionades

El que passa és que t’estimo

Tenir idees per a res

És veritat que –amb unes eleccions generals pròximes, o no gaire lluny– és tard per corregir unes polítiques que prediquen que la dreta –o l’esquerra– és la culpable de tots els mals, quan Europa s’ha consolidat –en el que s’hagi consolidat– gràcies a certa cooperació entre populars, liberals i socialistes. No parlo de governs de gran coalició –que tenen inconvenients– sinó d’acords mínims per no bloquejar el camí cap a una unió europea més gran, que avui l’extrema dreta i Vox amenacen.

És tard. Però el mètode Putin (menys sagnant), aplicat per Trump a Veneçuela (jo mano en un país que crec que és de la meva òrbita), i les seves amenaces sobre Groenlàndia (contra Dinamarca, un país de la UE i de l’OTAN) haurien d’obligar Sánchez i Feijóo a no equivocar-se. Espanya està immersa en la crisi europea. I Extremadura és una oportunitat per corregir unes polítiques polaritzadores en què el resultat, des de les últimes eleccions, és que l’únic partit que creix és Vox, contrari al "més Europa", ara més imprescindible que mai.