La importància de les autonòmiques
Ha passat el temps en què els electors votaven segons quines eleccions eren les convocades. Menys les municipals, que sempre van per lliure, cada vegada el vot és més homogeni. Generals, autonòmiques, i fins i tot europees, tenen pocs canvis perceptibles. Aquesta és una eina molt interessant per treballar políticament als territoris, però des d’un punt de vista estatal.
És clar que podem, o poden, fer cas a aquest resultat o prescindir-ne. Vull dir, no donar-hi importància. Per això és oportú observar com ha quedat l’arc parlamentari de l’assemblea d’Extremadura. Per exemple, l’èxit d’Unides per Extremadura ha sigut evident. El treball laboriós i d’anys de la seva candidata, Irene de Miguel, ha donat fruits evidents, però que ningú oblidi que allà no és Sumar. Algun significat s’hauria d’extreure de cara a les futures generals, que, diria, seran la primavera del 2027.
Els resultats van per barris. Per exemple, el manifest que diuen que està preparant Jordi Sevilla, i que pretén agitar totes les federacions del PSOE a les comunitats autònomes, podrà prendre la temperatura política que tenen els socialistes arreu del país. La majoria de dirigents de l’equip de Pedro Sánchez neguen el seu valor per federacions. Torno a Extremadura. Alguns dels seus dirigents nacionals no donen importància als resultats. Sense anar més lluny, el ministre Óscar López va declarar que els extremenys apostaran per Pedro Sánchez, davant la dreta i l’extrema dreta.
Com a frase, pot estar bé. Amb tot, els resultats diuen una altra cosa. Feus socialistes de sempre estan donant un suport molt concret i consolidat a Vox, per exemple. El vot autonòmic mostra, cada cop més, la seva importància en relació amb les generals. Els mesos que venen seran d’estudi. Les eleccions aragoneses i andaluses podran explicar, quan tinguem els resultats de les estatals, si aquesta relació té sentit o no.
Analitzar Catalunya serà molt interessant. No havia existit mai una percepció de criteri tan divergent. A Madrid, en concret, no és difícil trobar socialistes crítics amb Pedro Sánchez, però que estarien disposats a votar Salvador Illa. És una qüestió de serietat davant la gestió pública. Sánchez no està en un bon moment respecte a aquest barem. Illa, sí. Però aquesta prova del cotó fluix es podrà fer en no massa temps, passades les eleccions generals, el maig del 2028. Ves a saber per on anem, llavors.
Aquesta qüestió genera dubtes sobre Catalunya davant les pròximes eleccions al Congrés dels Diputats. Bon moment per a Illa, dolent per a Sánchez. ¿Com es traslladarà això a un comportament electoral? Hi ha interrogants raonables, però no és bo per al PSOE de Pedro Sánchez. Feia molts anys que Catalunya no era tan socialista. Generalitat, Ajuntament de Barcelona, ajuntaments metropolitans, Diputació, etc. Aquesta fotografia no s’havia produït mai. El moment és molt interessant i la demoscòpia no sé si soluciona gaire.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
