La Unió Europea afronta el 2026 en un entorn sacsejat per la fallida reiterada del dret internacional i les tensions internes, que dificulten el compliment dels principis d’unitat, urgència i ambició invocats en la declaració aprovada el desembre. A les incògnites sobre quin pot ser el desenllaç de la guerra d’Ucraïna i com serà efectiu el segon tram de la treva a Gaza, tantes vegades vulnerada per Israel, s’hi va sumar l’últim dissabte l’atac a Veneçuela, la captura de Nicolás Maduro i la seva dona i l’establiment d’un règim de tutela efectiva dels Estats Units, amb Delcy Rodríguez exercint el paper de presidenta encarregada. Una declaració de principis de Donald Trump en ordre a fixar noves regles del joc en la pressió constant sobre governs que l’incomoden –Cuba, Colòmbia, Mèxic i Nicaragua– i de passada, posar de nou al disparador a Groenlàndia, territori sobirà de Dinamarca, que és un soci de la Unió Europea.
L’autonomia estratègica, tantes vegades invocada, i la urgència de garantir la seguretat col·lectiva d’Europa s’ha convertit així en una necessitat apressant. Dit en altres paraules: la voladura de l’ordre internacional activada per Trump fa més imprescindible que mai una resposta europea sense dissidències –Hongria, el cas més palmari– que contraresti la llei del més fort i la política de fets consumats que practica la Casa Blanca. Un requisit extensiu a l’articulació d’una economia comunitària més forta i competitiva, amb la diversificació de subministraments al sector energètic i la capacitat suficient per no veure’s obligada a claudicar davant el proteccionisme aranzelari dels Estats Units, que pengen com una amenaça permanent sobre el comerç internacional.
En l’ànim dels dirigents europeus ha de prevaler la certesa que, més enllà de les crides protocol·làries a respectar el dret internacional, tal marc de referència pateix un procés d’erosió sense fre. La resurrecció, de la mà de Trump, de les àrees d’influència, que des de lògiques diferents no desplau ni a Rússia ni a la Xina, requereix des d’Europa una resposta o contrapès que permeti parlar amb veu pròpia als grans escenaris en crisi. No tenir prou fortalesa per disposar d’aquesta eina equival a quedar sense capacitat de resposta davant els que no desisteixen en el seu propòsit d’enterrar el multilateralisme.
Aquesta mateixa fortalesa i efectivitat han de fer efecte per neutralitzar les proclames de les forces extremistes, que aplaudeixen el comportament de Donald Trump i Vladímir Putin i tenen per objectiu minar l’Europa política, reforçant el paper dels estats en detriment de les institucions comunitàries. Àmbits tan caracteritzats com el cost de l’habitatge, la protecció de les petites i mitjanes empreses i la tensió social en les grans concentracions urbanes, amb la crisi migratòria com a eix dominant en molts programes polítics, constitueixen reptes ineludibles per a l’acompliment europeu en un món convuls, amb fórmules pròpies i defensables en què quedin sans i estalvis l’Estat de benestar i els drets humans. Dos fonaments del model europeu que requereixen unitat d’acció perquè no resultin fets malbé per les proclames de Trump i els seus seguidors.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
