Optimisme en l’ocupació

En el conjunt de l’Estat, mig milió més de treballadors i 152.000 aturats menys, i, a Catalunya, gairebé 84.000 d’ocupats més i uns 12.000 aturats menys, fins a arribar a la xifra de 323.236 aturats, la més baixa els últims 18 anys.

Convé recordar, en aquest sentit, d’on venim. A Espanya es va arribar el 2013 a un màxim d’uns 5 milions de persones apuntades al SEPE, en el punt més àlgid de la crisi econòmica que va començar el 2008. Després d’una tímida recuperació, hi va haver més tard un repunt el febrer del 2021 (amb uns 4 milions), arran de les conseqüències de la pandèmia de la covid. Aleshores, l’atur va iniciar una línia descendent que s’ha anat consolidant en l’últim lustre fins a arribar als 2,4 milions d’aquest 2025, per sota del 10% del total de la població activa. A Catalunya, el gràfic que es pot dibuixar és pràcticament el mateix, amb els mateixos paràmetres, els mateixos cims i la mateixa tendència recent a la baixa. És cert que Espanya encara se situa a la cua d’Europa quant a percentatge, amb una mitjana de la UE pròxima al 6%, però molt allunyada de les xifres dramàtiques del 26% del 2013.

Quant a les altes a la Seguretat Social, el mercat laboral estableix un nou rècord absolut, amb 21,84 milions d’afiliats, uns tres milions més des de l’anotació més baixa de l’època de la covid, l’abril del 2020. Cal ressaltar, entre aquestes xifres, que un 41% de les persones donades d’alta són d’origen estranger, de manera que es confirma que el repunt tant de les dades del mercat laboral com de l’economia en general es deu en una bona part a l’aportació de la població migrant, una dada que cal tenir molt en compte a l’hora de calibrar l’hipotètic impacte no només social, també econòmic, davant determinades mesures defensades per algunes posicions polítiques.

En un altre àmbit, les xifres ara conegudes converteixen Madrid en la comunitat amb més afiliats a la Seguretat Social, per sobre de Catalunya, que ara ocupa la segona posició. S’hauran d’estudiar més dades estadístiques en un futur immediat per poder afirmar que és una tendència que arriba per consolidar-se o si el creixement "més sostingut de Catalunya", com ha declarat el conseller Sàmper, revertirà de nou el panorama.

El fet cert és que l’optimisme que es dedueix de les xifres no ens ha de fer oblidar la necessitat de dibuixar un demà en què, mantenint l’auge de l’economia, també es pugui reduir el percentatge de l’atur fins i tot equiparar-lo a nivells europeus (especialment entre joves i dones), amb polítiques que consolidin els sectors amb més ocupats (sanitat, transport, educació i, en una situació a l’alça, la construcció) i que, alhora, promoguin ofertes d’ocupació adequades i sostenibles en àmbits de més valor afegit, com ara el dels semiconductors o la intel·ligència artificial.