Editorial

El nou finançament

Si avui hi ha la possibilitat de millorar la manera de distribuir els fons és gràcies a l’impuls republicà

2
Es llegeix en minuts
El nou finançament

Oriol Junqueras, president d’ERC, confia que aquesta mateixa setmana, en la reunió amb Pedro Sánchez a la Moncloa, aconseguirà donar l’empenta definitiva al pacte sobre el nou finançament català. El republicà insisteix, en la seva entrevista amb EL PERIÓDICO, en el fet que el nou sistema ha de respectar el principi d’ordinalitat, és a dir, que si Catalunya és la tercera autonomia que més aporta a la caixa comuna, ha de ser-ho també a l’hora de rebre recursos. Com es recordarà, el canvi en el model de finançament autonòmic és l’exigència principal que ERC va imposar per avalar la investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat. Des d’aleshores –agost del 2024–, la direcció d’Esquerra ha estat negociant amb el govern espanyol i el català sobre aquest sempre discutit assumpte.

L’actual model es va aprovar el 2009 i està caducat des del 2014. Té raó Junqueras quan assenyala que, si avui hi ha la possibilitat no només d’actualitzar, sinó també de millorar molt notablement la forma de recaptar i distribuir els fons, és gràcies a l’impuls republicà. Que el nou sistema arribi a bon port interessa a totes les parts implicades. A ERC, sempre en competència amb Junts per Catalunya, per aparèixer com un actor útil i compromès amb Catalunya. A Sánchez, per donar una mica d’aire a una legislatura que agonitza, d’una banda, pel bloqueig de Junts i, de l’altra, pel rosari de casos de corrupció i assetjament sexual que assetgen els socialistes. Per al president Illa, suposaria finalment un èxit, ja que la llum verda al finançament obriria la possibilitat d’aprovar els pressupostos de la Generalitat.

Tanmateix, més enllà dels interessos de cadascun dels actors principals, perfectament legítims, ningú discuteix a hores d’ara la necessitat d’una reforma profunda que asseguri a Catalunya i a la resta de comunitats autònomes perjudicades la capacitat d’impulsar els serveis públics i inversions que els seus territoris necessiten. Perquè tal cosa sigui possible, i a fi que cap autonomia se senti ofesa, l’Estat ha de posar, i tot indica que així serà, més recursos sobre la taula de les comunitats. El que també sembla clar és que el nou model no serà "singular" per a Catalunya, com es va anunciar en el seu moment, sinó generalitzable. Singular per a tothom o, tal com va apuntar la consellera Alícia Romero, "amb visió federal".

L’ideal seria que el model i les característiques del nou sistema es pactin també amb el PP, que governa en la major part de les catorze comunitats –les de règim comú– que afecta aquest assumpte. Però desgraciadament sembla que no serà així. A més, convé recordar que els populars ja es van posicionar en contra de la quitació parcial del deute amb el Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA), malgrat que beneficiava totes les autonomies. Tant o més important serà l’actitud de Junts per Catalunya. Els de Carles Puigdemont han reclamat que Catalunya abandoni el règim comú i avanci cap a un sistema semblant al del País Basc i Navarra. Junts haurà de decidir, doncs, si avala una proposta allunyada de les seves exigències o bé la rebutja fins i tot sabent que amb el canvi Catalunya disposaria de bastants més recursos. Oriol Junqueras ha emplaçat Junts a recolzar el nou sistema i votar "a favor de Catalunya".