Catedrals d’Occident

El segon mandat de Donald Trump va alimentant un nou antiamericanisme, també populista. Extingida la diplomàcia dels grans secretaris d’Estat que entenien Europa, ara han xocat el menyspreu abusiu de Trump envers Europa i la irresolució del sistema institucional europeu. Els Estats Units i Europa són el tors transatlàntic d’Occident: erosionar aquesta evidència històrica és perillós quan la Xina va creant una gran flota de guerra i segueix amenaçant Taiwan.

Després del postmodernisme i la postveritat sonarà a una cosa massa antiga recordar el destí de la catedral de Chartres el 1944. L’agost del 1944, l’Exèrcit americà era a les portes de la ciutat de Chartres. Els serveis d’intel·ligència van advertir de la possibilitat que els tiradors de l’Exèrcit alemany estiguessin apostats al campanar de la catedral. Es va disposar foc d’artilleria. Un coronel nord-americà, Wellborn Griffith, va aconseguir esquivar les posicions alemanyes i va poder entrar a la catedral. Va veure que no hi havia tiradors alemanys i va ser cancel·lada la intervenció de l’artilleria. La catedral de Chartres, un dels puntals de l’Europa medieval, encara és on era. Al cap de pocs dies, Griffith, un texà de West Point, va caure sota foc alemany, a poc més de tres quilòmetres de Chartres.

Al final, la pinça entre els aliats i la Unió Soviètica va acabar amb Hitler. Després Stalin es va apoderar de mitja Europa i durant la Guerra Freda els Estats Units van estar amb la defensa d’Europa. Es dirà que per conveniència o per interès, però hi va estar. L’OTAN va ser un dels instruments clau per descoratjar l’expansió soviètica.

Ara tenim la incontinència de Trump i una Unió Europea amb mecanismes de presa de decisió manifestament inconcrets. Fins i tot els analistes més moderats es mostren reticents sobre el futur de l’OTAN i la pervivència d’Occident, però des de sempre el vincle transatlàntic ha estat permanent, dels primers pelegrins en les arribades d’immigrants a Ellis Island, a les acereries de Pittsburgh i a les millors universitats.

Posem el cas de la potència creativa de Hollywood, des que la invenció del cinema va impactar el món. A primera hora, el talent europeu hi va ser, com a narració, música, mite i enigma. Directors, guionistes, actors i actrius d’Europa també van donar forma al somni nord-americà.

Notícies relacionades

Trump no sap què ha fet

Aquí no ha passat res

Ja amb dotze mesos de la segona presidència de Trump, les tensions són constants i generen desacords no només entre Washington –o Mar-a-Lago– i Europa; també en el si de la Unió Europea. Putin treu profit d’aquestes dissensions.

Amb Trump sembla improbable reconstituir el tors transatlàntic i la Unió Europea està en una fase àtona, sense sentit de reforma, com passa amb el pla Draghi. És una oportunitat per als enemics d’Occident. Quin és el lideratge europeu? Per si algú vol alçar la vista, vet aquí la catedral de Chartres, com un exemple de perdurabilitat de les coses concebudes amb grandesa i voluntat de ser. n