La nostra butxaca el 2026

Els editorials estan elaborats per l'equip d'Opinió d'El Periódico i la direcció editorial

Ja ha quedat enrere el salt inflacionista que a partir del 2022 va reduir sensiblement la capacitat de compra dels espanyols, a conseqüència de l’alça dels tipus d’interès, els costos energètics derivats de la guerra d’Ucraïna i els efectes de la sequera en alguns sectors agrícoles, mentre el preu de la vivenda escalava sense parar. El 2026 arriba amb expectatives d’estabilitat, amb increments de preus en els serveis essencials i el cistell de consum moderats i que podrien quedar equilibrats a grans trets gràcies a les actualitzacions de les pensions i els increments salarials. En alguns capítols de la despesa de les llars espanyoles hi pot haver sobresalts, com els deguts a crisis sanitàries (ous, pollastre, carn de boví...) o l’impacte dels canvis del clima o la demanda global en productes com el cafè o la xocolata, compensats en part per la moderació d’altres. En altres capítols de despesa, com les telecomunicacions, es consolida un mercat dual, entre serveis prèmium i més cars i ofertes low cost. Dels costos d’electricitat i gas no semblen esperar-se tampoc grans sobresalts, tot i que els dubtes sobre com hauran d’assumir-se els costos de reforçar les xarxes per acompanyar el procés d’electrificació, prorrogar la vida de les centrals nuclears o comptar amb el marge necessari per evitar una nova apagada afegeixen un punt d’incertesa.

Des del punt de vista de moltes economies familiars, aquesta visió general sobre l’evolució mitjana del cost de la vida pot resultar allunyada de la seva experiència real i la situació efectiva dels seus comptes final de mes rere final de mes. El cost de la vivenda continuarà pesant de forma decisiva en la renda realment disponible de cada unitat familiar. D’una banda, els que compten amb un habitatge en propietat pagat o alguna residència en disposició de ser llogada a tercers. De l’altra, els que han de buscar un pis a un cost cada vegada més difícil d’assumir per crear una llar, canviar de lloc de residència o trobar una alternativa a un contracte de lloguer amb una renovació a l’alça que no podran assumir, i ja no només en les que fins fa poc es consideraven àrees "tensionades". En espera que es facin realitat els projectes de promoció d’habitatge protegit de preu accessible o social i que assoleixin un volum suficient per tenir un impacte en el conjunt del mercat, els factors que impulsen a una alça contínua els preus de lloguer i venda hi seguiran sent. Escassa oferta, traves per iniciar nous desenvolupaments immobiliaris, i una demanda creixent per un cens de població que creix tant per immigrants qualificats que competeixen en el mercat amb les classes mitjanes locals com per immigrants que busquen un sostre en barris on s’ha concentrat la població amb baixos ingressos.

Estabilitat doncs a la vista, amb preus però també salaris i pensions moderadament a l’alça. Tot i que sense que la revalorització dels ingressos hagi permès recuperar la pèrdua de poder adquisitiu acumulada en els últims anys, cosa que obliga a evitar qualsevol excés d’optimisme a l’hora de fer balanç de l’evolució de la inflació.

Temes:

Crisi Editorials El Periódico

Inicia sessió 0 Comentaris