Editorial

Una mirada al 2025

La dificultat d’accés a la vivenda és per a la majoria de ciutadans una preocupació central

3
Es llegeix en minuts
Una mirada al 2025

El periodisme és un ofici que requereix una certa habilitat a l’hora de tractar la informació, que és la matèria primera amb què es treballa, i també un cert grau de sensatesa per poder contrastar-la, analitzar-la i jerarquitzar-la. Convé a més no pecar d’ingenuïtat per no deixar-se manipular per les fonts i per esquivar les múltiples pressions que surten al pas. Així que posats davant la disjuntiva de decidir quines han sigut les notícies més importants del 2025, els guanyadors del premi Català de l’Any, Javier Cercas, i Catalana de l’Any, Montserrat Fontané, que va delegar en el seu fill Joan Roca, van exercir les funcions de redactors en cap amb destresa, sense cap candidesa i defugint possibles trampes argumentals. Així que, davant les propostes que els van oferir els caps de les diferents seccions d’EL PERIÓDICO, tots dos van anar composant l’anatomia informativa de l’any que ara acaba i que avui oferim en aquestes pàgines, en un exercici que va camí de convertir-se en tradició.

Potser la que semblava més fàcil de seleccionar era la de la secció d’Internacional. Un Trump omnipresent semblaria una elecció òbvia, fins i tot davant notícies de tant voltatge com l’alto el foc de Gaza, la guerra a Ucraïna, el robatori del Louvre o la mort del papa Francesc i l’elecció de Lleó XIV. A escollir Trump va contribuir el fet que bona part de les notícies del món, sens dubte Gaza i Ucraïna, estan condicionades per la seva actuació des de la presidència dels Estats Units, com ho està també una important notícia econòmica: la imposició d’aranzels. "Trump és la clau de tot el que està passant. Estem vivint una revolució molt perillosa que està canviant el món", va destacar Cercas. El xef Roca va coincidir que Trump "és molt perillós". En Política, malgrat que la competència era dura entre el 50è aniversari de la mort de Franco, el judici a Jordi Pujol o el finançament singular per a Catalunya, va prevaler, segons l’opinió de tots dos, el sisme en el PSOE pels presumptes casos de corrupció i per les denúncies per assetjament sexual.

Per a Cercas i Roca, com per a la immensa majoria dels ciutadans, l’alt preu i l’escassetat de vivenda és la notícia econòmica per antonomàsia del 2025. Fins i tot davant l’apagada elèctrica del 28 d’abril, l’ampliació del Prat o la fracassada opa del BBVA sobre el Sabadell. L’habitatge va tornar a ser la notícia central en l’àrea d’informació local, en aquesta ocasió plantejada com l’èxode forçat dels barcelonins cap a altres zones de l’àrea metropolitana. Tots dos van coincidir igualment que el gran problema a les notícies de societat és el canvi climàtic amb les seves conseqüències en grans incendis i pluges torrencials, cosa que va prevaler sobre la revolució de la intel·ligència artificial o la reobertura del cas d’Helena Jubany. Un desprès Cercas va relegar l’èxit del seu llibre El loco de Dios en el fin del mundo en favor, novament d’acord amb Roca, de Lux, l’àlbum de Rosalía, tot i que va precisar que per a ell la pretesa espiritualitat "és un sopar de duro". En Esports tampoc va ser fàcil l’elecció. Tots dos van optar per les pilotes d’or d’Aitana Bonmatí, davant el Barça de Flick i Lamine Yamal, la remuntada d’Alcaraz a Roland Garros, la proesa de María Pérez en marxa o la llegenda de Marc Márquez. Els catalans de l’any, amb la seva intel·ligència i la seva sensatesa, ens van donar una lliçó de bon periodisme.

Temes:

Vivenda