El desastre polític del 2025

Arribats als últims dies del 2025 hi ha una cosa que obliga a mirar enrere. Deu ser la força que exerceix el passat tot i que sigui tan pròxim. Les sensacions no són bones. Més aviat, nefastes. Per a què ens hem d’enganyar. Sobretot en la política. Les coses han sortit malament a tots els patis. Em refereixo als que pretenen impulsar un estatus centrat i d’Estat. En concret, els dos partits que han governat aquests últims 40 anys.

L’esquerra socialista s’enfonsa. Els analistes de la seva corda encara no ho veuen o, si ho veuen, dissimulen. Ja va passar el 1993 amb els escàndols del PSOE, entre Filesas i els GAL. Molts defensaven l’indefensable, i que ara ho reconeixen, situació que va portar el socialisme a reinventar-se amb la fortuna d’un curiós president com va ser Rodríguez Zapatero, ara també injuriat. Va caldre una gestora i anys de guaret per recuperar-se.

Molts líders regionals del PSOE, els sèniors i els júniors, ho perceben amb claredat i ja comencen a intentar gestionar la desfeta que els cau al damunt i que serà negativa per a Espanya. Que un dels dos partits entri en crisi és dolent per a l’estabilitat de l’Estat.

Però la dreta centrada del PP també mostra símptomes de feblesa. En va ser un exemple Extremadura. El que es va dissenyar per convertir-se en una majoria absoluta amb llibertat per governar es va resoldre amb la victòria pírrica i la davallada de l’oposició socialista, que els fa més mal que bé.

Els socialistes s’enfonsen i els populars no acaben de convèncer. Quin panorama de final del 2025. Pur desastre. La lògica diu que un problema és per resoldre’l i no per plorar-hi a sobre, i les recurrents cites ens condueixen a Albert Einstein amb allò que "cap problema es pot resoldre des del mateix nivell de consciència que el va crear". La qüestió aquí és doble. ¿Algun líder polític, algun empresari, algun periodista, algun sindicalista sap des de quin nivell de consciència es va crear la situació actual? ¿Algú recorda com va començar aquest desastre? Els populars diran que la gènesi de tot va ser el sanchisme. Els socialistes, que va ser Rajoy, que va convertir l’Estat en "un lío", llenguatge rajonià, i qui va perdre una moció de censura. I tots dos tindran raó. Podríem continuar citant el superdotat Einstein quan deia que "parlar de crisi és promoure-la; callar en la crisi és exaltar el conformisme". Sense saber-ho, el científic va resumir el moment polític d’aquest 2025. Així que com es resol això.

Notícies relacionades

Que tornin les festes

Contradir la nit

La intel·ligència política de la Transició està mal vista. Alguns fins i tot consideren que no va existir. Només cal aprofundir una mica o llegir, per exemple, Anatomia d’un instant, de Javier Cercas, o veure la sèrie que ha produït Movistar inspirada en el llibre, per descobrir de què anava tot allò.

Continuo citant Einstein: "El principal inconvenient de les persones i els països és la mandra per trobar sortides i solucions". Vet aquí el moll de la qüestió. La mandra intel·lectual de Sánchez i Feijóo per sortir de la crisi en què estem. I és ben cert que el primer responsable és Sánchez, però una mica d’humilitat li aniria bé a Feijóo. Veurem el 2026.