Editorial
Llei del taxi i interès general
A Barcelona i la seva conurbació l’oferta de transport de persones actual ja està per sota de l’adequat
Es preveu que al gener el Parlament de Catalunya començarà la tramitació de l’anomenada llei del taxi (llei de transport de persones de vehicles de fins a nou places), que, si s’acaba concretant en els termes actuals, donaria plena satisfacció a les demandes de les associacions que representen els professionals del taxi com a servei públic regulat i implicaria, a la pràctica, l’expulsió de les nostres ciutats de les companyies de VTC, com per exemple Uber, Cabify i Bolt, i posar en perill uns 4.000 llocs de treball.
Tant aquestes plataformes com la patronal dels VTC, Unauto, han anunciat que, si s’aprova, portaran la llei als tribunals, perquè consideren que vulnera la lliure competència i el dret a la mobilitat, de manera que l’actual confrontació continuarà de ben segur en el futur. S’ha de tenir en compte que caldrà desplegar el reglament amb els detalls de l’aplicació de la norma i dissenyar la fórmula per a la transició cap al nou model, un període en què l’aplicació pràctica del que s’hagi aprovat serà condicional, a l’espera de la intervenció de la justícia.
La llei del taxi, tal com ara està, suposa protegir el taxi de la competència per part dels VTC, no fer, com seria raonable, que aquesta competència entre un sector subjecte a restriccions de servei públic i un altre que va arrencar al nostre país sense gairebé limitacions resulti equilibrada a través de les mesures compensatòries adequades. És a dir, ens remunta a la pràctica a la situació anterior, quan el monopoli del transport no col·lectiu de persones estava en mans dels taxistes perquè els VTC no existien.
L’aparent falta d’oferta de taxis i VTC, que s’agreujarà si aquests últims abandonen els carrers, ens fa plantejar si la llei respon més a les pressions dels taxistes, que en diverses ocasions han demostrat que amb els seus vehicles són capaços, per exemple, de col·lapsar Barcelona o qualsevol altra ciutat catalana, que no pas als interessos generals. El taxi ha de continuar transformant-se i optar per la modernització del servei i l’adaptació a les necessitats dels ciutadans. I fer a la pràctica inviable la convivència i la competència no sembla la millor manera d’estimular que aquest procés de millora de la qualitat del servei del taxi, que en molts aspectes ha sigut evident en els últims anys, prossegueixi.
I encara més perquè tot apunta que, a Barcelona i la seva conurbació, l’oferta de transport de persones actual ja està per sota de l’adequat. Una bona mostra d’això és l’encariment del preu de les llicències o que, malgrat el gran augment de la població i del turisme, les llicències en l’àrea metropolitana continuen sent les mateixes que fa 30 anys, un total de 10.500.
Els parlaments, els governs, la política en general, han de procurar el bé comú, millorar la vida dels ciutadans i respectar els drets reconeguts d’individus i col·lectius. Però les lleis no poden estar subordinades als interessos, per legítims que siguin, d’un gremi o sector empresarial concret. Sembla que la lluita entre taxis i VTC continuarà. I aviat començarà, també, un altre conflicte: la implantació dels cotxes autònoms. ¿Els nostres polítics, llavors, cediran de nou i els prohibiran.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
