La força de la metròpoli
La força de la metròpoli /
EL PERIÓDICO publica avui una edició especial dedicada a la realitat metropolitana de Barcelona. Bona part dels grans debats que marquen el present i el futur d’aquesta ciutat ja no es poden entendre sense mirar més enllà dels seus límits administratius. L’habitatge, la mobilitat, la sostenibilitat, la cohesió social o la cultura es juguen, cada vegada més, en clau metropolitana. Barcelona ja no es pot pensar en singular. La ciutat real és una regió metropolitana complexa, diversa i profundament interdependent, on la vida quotidiana –la feina, els desplaçaments, l’accés a serveis o les oportunitats culturals– desborda des de fa temps les fronteres municipals. Assumir-ho no resta identitat als municipis, la reforça. Perquè una metròpoli cooperativa és també una metròpoli més justa.
La mobilitat és l’exemple més visible d’aquesta interdependència. Milions de desplaçaments diaris connecten municipis, barris i persones en una xarxa que exigeix planificació conjunta, inversions sostingudes i una mirada compartida. Millorar el transport públic, reduir l’ús del vehicle privat i garantir connexions eficients no és només una qüestió tècnica o ambiental, és una política d’igualtat d’oportunitats. Acostar territoris és reduir desigualtats.
El mateix passa amb l’habitatge, un dels principals desafiaments. La pressió del mercat, la falta d’oferta assequible i el creixement demogràfic no entenen de fronteres locals i es retroalimenten amb altres factors com la mobilitat o la segregació urbana. La regió metropolitana disposa de marge per créixer, densificar-se amb criteri i generar habitatge assequible. Garantir el dret a l’habitatge no és només una qüestió social: és una condició imprescindible per sostenir el dinamisme econòmic, la cohesió territorial i el projecte col·lectiu.
La transició ecològica ofereix una altra oportunitat per avançar en aquesta lògica compartida. L’aposta de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) per un nou model de gestió de residus, centrat en la prevenció, la reutilització i l’economia circular, mostra com les polítiques comunes poden generar estalvi i beneficis ambientals per al conjunt del territori. Anticipar-se als objectius europeus i modernitzar infraestructures és una manera de governar amb responsabilitat.
En aquest context, el paper de l’AMB és clau. Com a institució, ha demostrat que és possible articular polítiques comunes respectant l’autonomia municipal. Una idea que ha defensat el seu vicepresident executiu, Antonio Balmón: una metròpoli que no dilueix identitats locals, sinó que les integra a un projecte compartit, basat en la cooperació, l’equitat territorial i la cohesió social.
També la cultura confirma aquesta realitat metropolitana. Festivals, museus, teatres i escenes creatives repartides per tot el territori evidencien que la vida cultural no es descentralitza: ja és metropolitana. I que el progrés no es mesura només en infraestructures, sinó també en accés, diversitat i qualitat de vida.
Aquesta edició especial respon a una convicció editorial, la Barcelona que ve es construeix sumant municipis, compartint solucions i eliminant barreres físiques i socials. Pensar en clau metropolitana no és una opció, és una necessitat. I fer-ho des de la cooperació és la millor garantia de futur per a tots els seus habitants.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
