Editorial
Sánchez, Trump i l’habitatge
L’anàlisi de les notícies que han atret l’atenció dels lectors assenyala quins són els focus d’interès
L’anàlisi de les notícies que han atret l’atenció dels nostres lectors ens ofereix una panoràmica de quins han sigut els grans focus d’interès de l’any que deixem enrere. Els temes més populars ens permeten fer-nos una idea ajustada dels interessos i inquietuds que han alimentat la conversa pública, tant en l’àmbit general espanyol com en el català. Tots els assumptes, grans, mitjans i petits, apareixen interconnectats en una xarxa infinita i irregular, una autèntica galàxia, esquitxada aquí i allà de nusos i lligams de volum diferent, mentre que àmplies llaçades i vincles tènues però distingibles uneixen uns relats amb d’altres, unes narratives amb les altres, en formes de vegades insospitades, i conformen la gran trama del debat col·lectiu.
La gran discussió és la que orbita al voltant de la dinàmica política que s’ha instal·lat entre Pedro Sánchez i l’oposició. El marcatge del PP al socialista ha experimentat un impuls a l’aparèixer nous casos de corrupció. Els més profunds són els que afecten dos secretaris d’organització del PSOE nomenats per Sánchez: José Luis Ábalos i Santos Cerdán, units a través del cas Koldo. Juntament amb aquesta qüestió, i com a part d’aquesta amalgama de polarització i crispació, també destaca l’interès que han suscitat i susciten les investigacions sobre la dona i el germà de Sánchez. La polèmica condemna del fiscal general de l’Estat ha sigut un cop dur per al Govern. A més dels escàndols de corrupció en el seu entorn polític i personal, el president socialista ha hagut d’afrontar la sorpresa i la indignació de les dones socialistes per un cúmul de denúncies d’assetjament sexual i laboral en el si del PSOE i del Govern que no van tenir la resposta que mereixien d’acord amb la seva gravetat i les lleis que el mateix partit havia impulsat al Congrés.
Irremeiablement connectada al guió de la baralla pel poder hi ha una altra de les històries més importants de l’any, com són les conseqüències derivades de la devastadora dana d’octubre del 2024. La reconstrucció, les indagacions sobre l’actuació de les autoritats polítiques i, més en concret, els interrogants sobre el paper del ja expresident de la Generalitat valenciana, Carlos Mazón, han acaparat hores i hores de lectura, discussió i enraonies. Aquelles terribles inundacions enllacen alhora amb la inquietud davant l’evidència del canvi climàtic i l’amenaça que comporten els fenòmens meteorològics extrems.
En la intersecció entre la política i l’economia se situen les enormes dificultats d’accés a l’habitatge. El malestar ja és, en molts casos, una anguniosa adversitat, que, a més, no deixa d’estendre’s en la nostra societat. Tot i que els principals indicadors macroeconòmics de la nostra economia són positius, les enormes dificultats per llogar o comprar un habitatge, amb els preus pels núvols, ja són un motiu d’aguda tensió social. Envoltant aquest tema hi ha els debats sobre la immigració, les okupacions i les conseqüències negatives del turisme massiu.
La personalitat i les actuacions imprevisibles i de vegades esbojarrades del president dels EUA, Donald Trump, són en la base d’algunes de les narratives que han marcat l’any. Primer, la seva política comercial –amb la imposició d’aranzels– va posar en guàrdia mig món. Després, el gir imprès a la política exterior des de la Casa Blanca ha pertorbat i pertorba seriosament els sempre delicats equilibris geoestratègics. Trump, a més, és un actor principal en el conflicte desencadenat per l’atac de Hamàs d’octubre del 2024, seguit per les morts de palestins per Israel, així com en la guerra provocada per la invasió d’Ucraïna ordenada per Putin el 2022.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
