Fastos nadalencs
Operació Guardiola
Llegeixo a The Independent que Pep Guardiola pesarà els jugadors del Manchester City just abans no agafin uns dies de vacances. I que tornant els esperarà amb una bàscula a la porta de les instal·lacions de l’equip que entrena per calcular quants quilos s’han engreixat. Qui s’excedeixi amb els llagostins o l’escudella o els polvorons (o el que sigui que es mengi en els fastos nadalencs a la Gran Bretanya), no anirà al següent partit a Nottingham. És veritat que mantenir la línia a Anglaterra és relativament fàcil: ¿qui voldria repetir pastís de ronyons? Sempre he pensat que Scrooge, l’avar protagonista grinch del Conte de Nadal de Dickens, odia aquestes dates precisament perquè no vol repetir plats d’un país amb una gastronomia que té una qualitat inversament proporcional a la del seu humor, les seves novel·les realistes o la seva música pop. De fet, Bill Bryson explica a Notes from a Little Island que a la frontera amb França sempre hi havia una alta sinistralitat: eren els camioners gals que repartien gènere en el país veí i que acceleraven per mirar de sopar al seu país.
Potser pren nota de la idea del Pep una altra Guardiola, María. La presidenta, i líder del Partit Popular, d’Extremadura, acaba de viure una victòria en les eleccions amb el mateix gust que la famosa recepta xinesa del porc: agredolç. Ha pujat un diputat, però Vox ha doblat els escons, així que haurà de compartir estovalles i coberts amb un partit que, i ho ha dit per activa i per passiva, en realitat no li agrada. Potser als diputats extremenys i populars també els pesaran tornant de vacances. Els censuraran haver celebrat massa la seva poltrona. Fins i tot pot ser que es fiscalitzi tot el que diguin en les reunions familiars, on (és una qüestió estadística i demogràfica) compartiran aquestes entranyables festes amb molts familiars que han votat el partit filofeixista (i que, per tant, faran molts acudits d’immigrants i feministes). Els populars ho tenen difícil, perquè no són d’acatar gaire aquesta mena de disciplines. El seu tòtem, Aznar, ja va dir amb deix borratxo en un acte amb els empresaris del vi que ningú li havia de dir les copes podia beure de cop abans de conduir, i quan es va plantejar el tema de regular el menjar porqueria, molts dels seus militants i càrrecs mitjans es van fer fotografies amb Doritos, Kit-kats, Filipinos, Donuts i galetes Príncipe. Ja sabem que per a la dreta espanyola la salut (i la intel·ligència) és woke.
L’operació Guardiola, tant a Manchester com a Mèrida, serà l’equivalent hivernal de l’operació biquini estiuenca. Es penalitzarà el greix i l’alcohol en vena. Jo, per la meva banda, planejo pesar-me quan posi el punt final d’aquesta columna. Soc el meu propi cap i el meu propi entrenador personal (tot i que no em faig mai cas a mi mateix). Després de Reis em sotmetré a l’escrutini de la bàscula de nou i si he guanyat massa quilos em prohibiré viatjar. No a Nottingham ni a un parlament, sinó a la nevera o al sofà. Tot i que, faci el que faci, Haaland continuarà guanyant títols amb les seves bimbes a l’escaire, i l’extrema dreta, eleccions amb les seves notícies falses a les xarxes.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
