Un funeral i un mal negoci

Que el 43% dels electors socialistes del 2023 no hagin anat a votar, o (menys) hagin canviat de vot, és un desastre sense pal·liatius. Al PSOE l’han votat el 25,7%, però el 2023 va aconseguir el 39,9% i va ser el primer partit. I Rodríguez Ibarra i Fernández-Vara, candidats potents, van superar de vegades el 50%. Miguel Ángel Gallardo no era un bon candidat. Estava imputat i va intentar evitar-ho dimitint de president de la Diputació de Badajoz i fent córrer la llista per ser diputat i inimputable pel jutge, maniobra que va avortar el tribunal superior. ¿Per què no va ser rellevat tenint present que ja era un candidat tocat? ¿Perquè estava imputat per afavorir David Sánchez, el germà del president, per a un càrrec en la Junta d’Extremadura?

Sánchez no ha sabut desfer el nus. Potser ha perdut reflexos pels casos de corrupció a la cúpula del PSOE, la conducta respecte a les dones d’alguns dirigents i la seva subsegüent pèrdua d’autoritat moral. Però, de cara al futur, el pitjor és la pèssima reacció davant el resultat. De Gallardo se’n podia esperar una reacció mediocre, però que Rebeca Torró –la secretària d’organització del PSOE– només fes una compareixença insubstancial confirma l’atonia. I Sánchez no va ni esmentar la derrota quan ahir –en una compareixença sense preguntes– va comunicar que Elma Saiz substituiria Pilar Alegría com a portaveu del Govern.

És veritat, l’esquerra del PSOE (Unió per Extremadura) ha pujat de 4 a 7 escons, però només ha aconseguit arrencar 18.000 vots dels 104.000 que ha perdut el PSOE. No és el futur.

El PSOE està de funeral, però el PP ha tingut una victòria amarga. María Guardiola ha guanyat amb 18 punts d’avantatge sobre Gallardo quan el 2023 va perdre per un. Un èxit indubtable. Però va apostar per dissoldre l’Assemblea, sense necessitat, perquè Vox no li aprovava els pressupostos. I ara haurà de revalidar la seva presidència pactant amb Vox, de manera que la relació ha empitjorat. Santiago Abascal, referint-se a Guardiola, va sentenciar: "¿No volies caldo? Doncs dues tasses". Mal negoci.

I Feijóo va avalar que Guardiola dissolgués el Govern per donar, amb l’esperada majoria absoluta, una bona lliçó a Vox. I no només no hi ha hagut majoria absoluta, sinó que el PP ha pujat només un punt, mentre que Vox ho ha fet més de vuit (del 8,1% al 16,9%). Si els resultats es projectessin a escala espanyola, Vox guanyaria pes en relació amb el PP. I Abascal, que s’ha abocat a la campanya extremenya, en surt reforçat.

Notícies relacionades

L’esquerra no és Sánchez

El manual de resistència ja és d’autodefensa

Hi ha els que diuen que és bo per a la dreta que el PP i Vox superin per primera vegada a Extremadura el 60%. Però com que Vox puja més que el PP, la projecció espanyola té una doble lectura. D’una banda, fa més possible que després de les pròximes eleccions generals Feijóo, al contrari que el 2023, pugui ser investit pel PP i Vox. Però, de l’altra, complicaria la seva governació –i la seva sintonia amb el PPE– si Abascal segueix la línia marcada per Trump incitant els "partits patriòtics" a substituir –i no a ajudar– els partits de la dreta convencional. I Abascal no és Meloni, que cuida la relació amb Brussel·les, sinó que està en el mateix grup parlamentari europeu que Orbán, alineat amb Putin i més antieuropeu.

El mateix Abc resumia així la jornada de diumenge: "Festa a Vox, resignació al PP i funeral al PSOE". El cas és que després d’Extremadura Sánchez deu estar més amoïnat i Feijóo més preocupat. La polarització extrema i la lluita sense treva entre els líders dels dos grans partits està impulsant Vox. I el més greu del tot plegat és que cap dels dos grans líders té, a hores d’ara, capacitat de rectificació.