2
Es llegeix en minuts
Epstein no només afecta Trump

Escàndol sobre escàndol: el material del cas Epstein desclassificat fins ara –documents, fotografies i vídeos– ja havia donat peu a tota classe de sospites i incerteses. Només ha faltat, per agreujar-ho, que el Departament de Justícia hagi censurat parts substancials dels textos i publicat, retirat de la web corresponent i tornat a publicar la fotografia d’una caixa de l’arxiu del pederasta en la qual apareix una imatge de Donald Trump envoltat de dones joves en biquini. Les explicaciones donades per l’Administració per justificar tal retirada momentània han fet que creixin els dubtes sobre el comportament del president en el passat i, alhora, s’han multiplicat les crítiques en el camp demòcrata i, en menor mesura, en el republicà, per la pretensió d’ocultar informació. Un mitjà tan solvent com la CNN ha qualificat de fallout (pluja radioactiva) sobre la Casa Blanca l’efecte immediat de tot això.

Mentre Trump multiplica les seves intervencions sobre el desplegament naval davant la costa de Veneçuela, els atacs contra llanxes que presumptament participen en el tràfic de drogues i la confiscació de petrolers, la presència en l’arxiu d’Epstein del president i d’altres rostres coneguts de tots els àmbits (del partit demòcrata, del món empresarial i també de l’acadèmic) domina per complet el debat públic i està tenint un efecte erosiu sobre l’acompliment presidencial. El desgast es fa sentir en la mitjana de l’índex de desaprovació de Trump, computades totes les enquestes nacionals, que va arribar al 58% a mitjans d’aquest mes, i en la baixa acceptació de la seva política econòmica, que va caure fins al 36%. Les pitjors dades registrades el primer any del seu segon mandat.

Aparèixer fotografiat en companyia d’Epstein o acompanyat de dones no pressuposa haver observat comportaments reprovables o delictius, però l’afany a ocultar informació, censurant-la o simplement no desclassificant-la, no fa més que alimentar les sospites i degradar la imatge dels que tenen poder per furtar a l’opinió pública elements de judici. Tal conducta pot activar, a més, la intervenció de la justícia per no complir-se l’ordre de difondre tota la informació relativa a la conducta d’un ciutadà condemnat pels tribunals per un delicte continuat de pederàstia.

Sigui quin sigui el recorregut judicial que eventualment pot tenir la censura de material, el cas Epstein ha fet que s’apropiï d’una part important de l’opinió pública un sentiment de neguit davant les ramificacions d’un escàndol que contamina la imatge exterior d’una part de les elits dels Estats Units en moments especialment difícils, amb una economia vacil·lant, l’afany a perseverar en una política exterior agressiva quan s’havia promès un replegament internacional a l’electorat, part del qual se sent avui defraudat. Contribueixen a tot això símptomes evidents d’una moral doblement perjudicada: pel que va representar el cas Epstein i pels manejos per ocultar a la societat comportaments ominosos. L’arma de brandir conspiracions i trames ocultes amb més, menys (o cap) fonament, que va ajudar Trump a la Casa Blanca s’ha tornat finalment contra ell, però també contra la confiança del ciutadà en les seves institucions i representants.