Extremadura, canvi incomplet

Amb 29 escons, el PP no millora el resultat del 2023 en nombre de vots, però sí en percentatge i escons, i Guardiola, llavors segona, es referma a molta distància del PSOE. La seva gestió ha sigut raonablement ben valorada i ha aconseguit projectar una imatge de presidenta centrada en l’administració d’Extremadura més que en el soroll nacional. Des d’aquest angle, l’avanç no ha sigut un error tàctic: el PP reforça la seva posició i consolida lideratge.

El problema, no obstant, ja no és conjuntural sinó estructural. Vox és el partit que més creix i arriba als 11 escons després d’una campanya molt dirigida des de la cúpula nacional, amb un protagonisme constant de Santiago Abascal en la confrontació amb Guardiola. El PP segueix lluny de la majoria absoluta i, tot i que ara n’hi hagi prou amb l’abstenció de Vox per a la investidura, la dependència no desapareix, es redefineix perquè la governabilitat continua condicionada per Vox, començant pels pressupostos, raó de l’avanç electoral.

La suma del PP i Vox dona el millor resultat històric de la dreta a Extremadura, una comunitat tradicionalment identificada amb l’esquerra. Una dada que confirma un canvi de cicle profund, alineat amb tendències nacionals i europees, i que converteix a la regió en un termòmetre polític del nou equilibri de forces.

Aquest gir conviu amb un altre fenomen decisiu: l’abstenció, la més alta registrada en unes autonòmiques extremenyes. Aquesta desmobilització ha castigat amb especial intensitat l’electorat socialista. El PSOE cau fins als 18 escons, i paga una factura múltiple: desgast nacional, crisi interna i una candidatura profundament debilitada. Miguel Ángel Gallardo ha arribat a la cita implicat en investigacions judicials i el partit ha preferit resistir sense un relleu, una decisió que s’ha revelat letal. La combinació d’escàndol, falta d’il·lusió i abstenció explica un dels pitjors resultats que ha viscut el socialisme extremeny.

En contrast, Unides per Extremadura, la candidatura unitària de l’esquerra –de la qual no forma part Sumar–, avança fins als 7 escons. El seu creixement és limitat però significatiu en un context de forta desmobilització i suggereix que la cohesió organitzativa i l’absència de disputes internes permeten resistir millor el desgast general de l’esquerra, tot i que sense capacitat en aquest cas d’alterar l’equilibri de poder.

En clau extremenya, l’avanç ha complert només parcialment el seu propòsit: Guardiola surt reforçada, el PP millora, però no s’emancipa de Vox, el grau d’implicació del qual en la futura governabilitat és una incògnita. En clau estatal, Feijóo guanya i Sánchez perd. I com a projecció del cicle que s’obre, el resultat anticipa el patró que es pot repetir a la resta d’autonòmiques: victòries del PP, creixement de Vox i una incògnita central –el veritable enjeu polític–, el grau de dependència real dels populars respecte a la dreta radical.