Exemple de solidaritat /
Malgrat que l’auge de la ultradreta en el món occidental està escampant un discurs contrari a la solidaritat amb els més desfavorits, tant si són víctimes de tragèdies immediates o de prolongades situacions de pobresa com migrants que arriben a les fronteres dels països més rics, és una bona notícia descobrir que l’altruisme de la ciutadania espanyola creix i també augmenten les seves aportacions econòmiques a les organitzacions que atenen aquestes persones necessitades. Segons l’Associació Espanyola de Fundraising, un 38% dels espanyols de més de 18 anys van donar diners el 2024 a alguna oenagé, mentre que fa una dècada aquest percentatge amb prou feines arribava al 25%. Sis de cada deu espanyols asseguren, a més, haver col·laborat puntualment en alguna ocasió. La generositat de la ciutadania no es correspon, però, amb l’escassa aportació de les administracions. L’ajuda al desenvolupament del Govern encara està estancada en un 0,25% del PIB, quan el que s’ha promès des de fa anys és arribar al 0,7%, mentre que la contribució de les autonomies és variada i oscil·la entre els 29,62 euros per persona de Navarra i els 0,68 euros per persona de Madrid. Catalunya hi contribueix amb 11,77 euros per habitant. Podrien ser més generosos, una cosa que els ciutadans no retraurien pas als seus governants perquè el 74% es manifesten a favor de destinar una part dels diners públics a col·laborar amb els països més necessitats. No sembla haver calat aquí l’exemple de l’Administració Trump, que ha desmantellat la USAID, la seva agència estatal d’ajuda al desenvolupament, fet que sembla inspirar una tendència internacional que els espanyols rebutgen.
Es podria assegurar que la ciutadania espanyola camina a contracorrent o que és immune als discursos d’insolidaritat i odi que propaguen els grups ultres. Algunes formacions d’ultradreta han arribat fins i tot a organitzar campanyes de desprestigi, alimentades amb notícies falses, contra la Creu Roja, perquè atén migrants. I es tracta d’una de les oenagés més veteranes i prestigiades d’arreu del món. A Espanya, en l’exercici fiscal del 2023 hi va haver 4,2 milions de contribuents que van comunicar a l’Agència Tributària que havien fet aportacions a entitats sense finalitats lucratives, mentre que tan sols sis anys abans la xifra de donants no superava els 3,8 milions. Els més solidaris econòmicament, les dones, ja que un 60% de les contribucions tenen origen femení. Els joves participen més en les accions directes. El Nadal sol ser un d’aquells moments en què les donacions creixen, en bona part perquè es fan campanyes específiques per recaptar fons per a causes solidàries. De fet, al desembre les organitzacions sense ànim de lucre recapten un 20% més que la resta de l’any. Les xifres amb què treballen les organitzacions, però, mostren que el ritme de creixement de les donacions és cada vegada menys intens, tot i que miren de desvincular aquest fet dels discursos insolidaris i del clima de sospita contra les oenagés que ara fa tres anys no existia. S’ha d’estar al cas, però. L’àmplia solidaritat ciutadana és motiu d’orgull, però també ha de ser una crida permanent a treballar perquè no decaigui.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
