Editorial
Pesta porcina: delimitar la crisi
Illa revela que el comité de la peste porcina ha investigado seis centros científicos y empresas privadas sospechosos /
El president de la Generalitat, Salvador Illa, va comparèixer abans-d’ahir al Parlament per donar explicacions sobre com s’està abordant la irrupció de la pesta porcina africana a Catalunya i l’encara poc que se sap sobre l’origen de l’epidèmia animal que té en suspens un sector clau de la ramaderia i la indústria alimentària del país. I l’hi continuarà tenint almenys durant un any, tenint en compte les extremes cauteles amb què van alguns mercats abans de reobrir les portes a la producció d’un país en què ha circulat aquest virus, malgrat que s’ha aconseguit contenir l’impacte per a la producció espanyola i, en part, catalana en molts d’ells. De les cinc línies d’investigació sobre els sis laboratoris i empreses que treballen amb soques del virus a Catalunya (auditoria dels centres públics i enviament de mostres a càrrec de la Conselleria d’Agricultura, supervisió de la Comissió Europea, investigació del Ministeri d’Agricultura i actuacions judicials), aquesta última va saltar a primera plana ahir després de l’escorcoll del laboratori de l’IRTA situat en ple focus del brot. Sempre que la duplicació de proves, escorcolls i difusió de mostres no acabi sent una complicació per a les tasques de control, la supervisió múltiple que s’està desplegant hauria de ser suficient per aclarir sospites de falta de transparència i posar en quarantena la temptació de donar per bona qualsevol hipòtesi (com ho va ser apostar en un primer moment per una contaminació alimentària via transport per carretera) abans de temps. Transparència, doncs, sense culpabilitzacions prematures ni cap objecció a reconèixer errors de procediment si arriba el cas.
Des del punt de vista del control del focus detectat confirmat el 28 de novembre, debats com la gestió de l’agenda del president durant els primers dies (sense rellevància respecte a com es va reaccionar mentre no hi hagués absència d’indicacions polítiques i d’actuació per part dels responsables de l’àrea) resulten fútils al costat de les preguntes que interessa respondre almenys a curt termini. Si les mesures que es van prendre per contenir el focus i les de compensació al sector i control de danys al mercat internacional han sigut adequades i diligents. I si la investigació per saber l’origen del contagi està sent acurada, eficaç i transparent.
De moment només es pot respondre en condicional: si se segueixen detectant casos només en el radi immediat de sis quilòmetres on ja s’han identificat 26 contagis confirmats, s’hauria de concloure que una detecció precoç i la disposició de mesures d’aïllament d’aquesta zona zero ha sigut un èxit. Però encara és aviat per refiar-se’n. Com també és aviat per pontificar sobre quines han de ser les mesures de gestió de la població de senglars salvatges, convertida ara en possible vector de dispersió de la pesta. Quins mètodes de caça, en quina proporció se n’hauria de reduir el nombre i en quines zones és una decisió tècnica en què no han d’influir ni la pressa ni els escrúpols de l’animalisme menys racional i solidari. Com també és injusta la difusió dels prejudicis més ideologitzats sobre la indústria ramadera i càrnia, quan justament la conjunció d’una gestió professional amb l’existència de granges industrialitzades i segures, des del punt de vista alimentari, és un dic contra l’epidèmia, i no pas el problema.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
