La corrupció és una droga

Notícies relacionades

El Xile de les batzegades

Atacar no és la millor defensa

Els científics haurien de fer un descans en la investigació de l’efecte de les xarxes socials en els altres, per concedir una oportunitat a l’avaluació dels efectes de la corrupció sobre els cervells. Qualsevol lector dels whatsaps intercanviats per la trama socialista observarà que la corrupció desfermada funciona com una droga que desencadena un sentiment d’eufòria: és un estimulant més potent que la cocaïna. Els conjurats tenien la sensació d’estar fabricant un món nou i mostren una satisfacció molt superior a la d’altres exercicis humans, que ni tan sols està justificada per les quantitats percebudes com a recompensa. Presumptament, per descomptat.

En diferents dosis, aquesta eufòria guanya Lligues, Grand Slams o fins i tot premis Nobel. L’esforç associat a la corrupció va ser encapsulat per la revista satírica The Onion en un titular inigualable: "Un policia infiltrat descobreix que el narcotràfic és una feina dura". Per detectar i contrarestar els corruptes, tasca en què el PSOE ha fracassat estrepitosament, no serveix de res posar el crit al cel i delectar-se amb els seus aspectes més sòrdids. És procedent esbrinar les recompenses, no únicament econòmiques, de saltar-se la legalitat des del temple mateix de la llei, amb una abnegació que els implicats no van desplegar en cap altre capítol de la seva biografia.