Atacar no és la millor defensa

Els editorials estan elaborats per l'equip d'Opinió d'El Periódico i la direcció editorial

Malgrat el que suggereix la frase atribuïda al conegut estrateg i militar xinès Sun Tzu, considerat com el probable autor de L’art de la guerra, l’atac no sempre és la millor defensa. Perquè resulti efectiva, aquesta estratègia requereix anar acompanyada, almenys, de dos atributs. El primer és sostenir la posició i això és el que va tractar de portar a terme Santos Cerdán, l’exsecretari d’organització del PSOE, durant les més de dues hores que va durar la seva compareixença en la comissió d’investigació del Senat. No obstant, el que va ser persona de la màxima confiança de Pedro Sánchez no va calibrar que per contraatacar s’han de tenir prou bales a la recambra per caminar la tirada que va de la condició d’acusat a la d’acusador. No n’hi ha prou amb construir un relat, segons el qual l’Estat profund l’hi té jurada des que va ser interlocutor amb Carles Puigdemont en les negociacions que van permetre el suport a la investidura de Sánchez. Aquesta és una insinuació greu, procedint d’un antic càrrec del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), que no es pot basar només en una suposada reunió d’oficials de la Guàrdia Civil amb dirigents de Vox el 2021. Tampoc és acceptable l’acusació, sense proves, de manipulació dels àudios amb Koldo García que l’involucren en la trama, més enllà del suposat desajust temporal que hi va haver entre la gravació i el software destinat a obtenir-la.

Si Cerdán vol seguir per aquesta via haurà de respondre a totes les proves recollides per la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil. Com qualsevol ciutadà, té dret a la presumpció d’innocència. No obstant, són moltes les acusacions a què haurà de respondre davant el Tribunal Suprem. Haurà d’argumentar amb més fonament del que va fer al Senat que mai va formar part de l’empresa Servinabar, que servia per blanquejar diners obtingut d’adjudicacions atorgades previ pagament de comissions. ¿Afirmarà també que no va estar implicat en adjudicacions d’obra pública a Navarra? Les suposades fabulacions de la Guàrdia Civil no serveixen per respondre a les preguntes que se li van fer sobre això últim, i pot ser que el més greu episodi de corrupció, que involucra, suposadament, diverses empreses vinculades a la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI) i diversos militants i càrrecs socialistes. També va callar al respecte.

Santos Cerdán ha sigut un home fonamental en el PSOE durant els anys en què tot assenyala que càrrecs del partit i del Govern van cometre importants delictes. No pot fugir d’aquesta responsabilitat política, ni podrà fer-ho de les responsabilitats penals que els jutges li atribueixin. Al Suprem, no en tindrà prou amb mantenir la fermesa, com va fer al Senat, amb queixar-se de la soledat en la qual l’ha deixat el PSOE, i amb sortir al contraatac. L’avantatge és que els terminis del Tribunal Suprem solen ser ràpids i que aviat sabrem si la pólvora de què diu disposar és molla. Si fos així, com indiquen nombrosos indicis, li convindria més un perfil baix i assumir responsabilitats fins on sigui necessari.

Temes:

Carles Puigdemont PSOE Pedro Sánchez Editorials El Periódico

Inicia sessió 0 Comentaris