Morir parint
Un dispositivo inalámbrico permite afrontar el parto sin estar conectada a un monitor /
Durant segles, les dones sabien prou bé que la maternitat les enfrontava a la mort. Relíquies, amulets, pregàries i ritus miraven d’arribar on no arribava la ciència. Una hemorràgia postpart o un nadó encallat al canal vaginal marcaven el punt final. Gràcies a l’accés als anticonceptius, als parts assistits per personal sanitari qualificat i a un més bon suport postpart s’ha reduït d’una manera molt significativa la mortalitat de les mares. Entre el 2000 i el 2023, una caiguda del 41%, segons dades de l’OMS. Per desgràcia, el part assistit encara és un luxe en algunes regions del planeta.
Mentre Emilee Saldaya –fundadora de FBS (Free Birth Society, ‘societat del part lliure’)– ballava i celebrava un festival de l’organització a la seva luxosa propietat, la fotògrafa Naomi James moria dessagnada després de donar a llum sense assistència. Aquesta seqüència tràgica forma part d’una investigació que el diari The Guardian ha portat a terme durant un any. Un estudi que relaciona 48 casos de mort fetal intrauterina tardana, mort neonatal i altres formes de dany greu amb els anomenats parts lliures defensats per FBS. D’una banda, influencers que s’han fet milionàries promovent parts sense llevadores ni metges. De l’altra, dones radicalitzades per uns pòdcasts emotius que arribaven a afirmar que hi ha "tones d’hemorràgies fabricades a l’hospital", però mai en un part lliure.
El part salvatge que promou FBS no té res a veure amb els parts domiciliaris que sempre estan supervisats per un professional i que, si cal, es poden derivar a un centre hospitalari. ¿En quin moment una dona opta per posar la seva vida i la del nadó en risc? Un còctel de cobdícia, irresponsabilitat, desinformació i desprestigi cap a la ciència ha convertit en una opció atractiva el que, durant segles, ha sigut una experiència de dolor i por profunda. Una línia més en l’estúpida i perillosa exaltació del passat. Adeu al pensament crític, benvinguda la ignorància voluntària.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
