Els herois de Bondi
Vaig tornar aquests dies a pensar en una plaça molt petita però icònica de Londres, Postman’s Park, es diu. En un dels seus laterals, s’aixeca un mur que reuneix plaques que honren persones anònimes que van donar la seva vida per salvar-ne un altre: rescats d’edificis en flames, salvaments de possibles ofegaments, d’atropellaments. Els herois no sempre eren bombers o socorristes, també hi havia moltes persones que eren al lloc d’un accident i van decidir actuar posant la vida dels altres per davant de la seva. No ha mort Ahmed al-Ahmed, el fruiter més conegut a hores d’ara després de la seva intervenció valenta durant el tiroteig de la platja de Bondi, a Sydney, Austràlia, però el seu nom i sobretot el moment en què una càmera el va enregistrar quan aconseguia neutralitzar un homicida en ple caos. Es va abalançar sobre el tirador, li va arrabassar el fusell, i fins i tot el va apuntar a l’espera que arribessin reforços. No va disparar contra l’assassí, i va rebre en canvi dues bales a l’espatlla de l’altre tirador. Va actuar "per consciència", han explicat els seus familiars des de l’hospital on es recupera de les seves ferides.
La platja de Bondi és una icona de la cultura australiana, i una massacre en l’estiu lluminós de la ciutat, apagant les espelmes de la festa amb què la comunitat jueva volia celebrar la seva Hanukkà, és un atemptat terrorista que ataca el més semblant a una representació del Bé en la nostra societat. Famílies descansant, oci, bons desitjos, natura en la seva esplendor. "Austràlia és un home en samarreta blanca [la roba que portava Ahmed al-Ahmed al reduir l’assaltant] i no un terrorista amb una arma", deia ahir una de les columnes d’opinió més emotives de la premsa australiana.
Notícies relacionadesLa platja de Bondi ha sigut emblema de la solidaritat i la lluita contra l’odi els últims mesos, agitats per la guerra de Gaza i per l’antisemitisme, però molt abans també, en defensa dels drets de la comunitat LGTBI. Un memorial permanent contra l’homofòbia i transfòbia s’aixeca a la zona, i la costa de Sydney està considerada un santuari de dol, reparació i prevenció contra la discriminació sexual i un lloc també de record de les víctimes de l’Holocaust: Austràlia està considerat el segon país del món que suma més supervivents del nazisme.
Per això la massacre de Bondi, amb 15 persones assassinades i desenes de ferits de diferent gravetat, no és només una flamarada de terror. També ho és de resiliència i de bondat: la de les persones que no va filmar cap càmera però que van protegir amb el seu cos nens espantats. La dels surfistes que van utilitzar les seves taules de manera improvisada per transportar ferits quan no arribaven lliteres i encara xiulaven les bales. La dels que van ajudar gent gran espantada a abandonar l’escena del tiroteig en plena confusió. També la dels que reclamaran ara amb més força un enduriment de la llei contra la possessió d’armes de foc. Va ser una altra matança, la de Port Arthur el 1996, que es va emportar 35 vides, la que ha mantingut el país relativament lliure de tirotejos massius fins ara. Bondi ha de ser ara la flama d’un canvi més profund.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
