Res és el que sembla
Sánchez, a la deriva
Iván Redondo va portar Pedro Sánchez a la Moncloa muntat sobre una quadriga. El primer cavall era el de la lluita contra la corrupció després de la condemna del PP com a "partícip a títol lucratiu" en la ramificació Bárcenas de la trama Gürtel. El segon cavall era el de la crisi territorial que va portar els nacionalistes catalans i bascos a enderrocar Mariano Rajoy. El tercer eren les conseqüències de les retallades socials i de l’impacte de la crisi del deute en la classe mitjana. I el quart cavall representava el seu ferm compromís amb la plena igualtat de les dones i la lluita contra la violència masclista.
El cavall nacionalista ha tingut alts i baixos, però el distanciament de Junts li ha restat capacitat tractora. I aquesta setmana, dos dels quatre equins han donat símptomes de fatiga definitiva. La teoria de les tres pomes podrides ja no se sosté perquè les tres conformaven una unitat d’acció que estenia les seves pràctiques per almenys quatre ministeris, diverses comunitats autònomes i les principals empreses públiques del país. O era una trama del PSOE o era una trama que es va apoderar del PSOE sense que el seu secretari general ho impedís, és igual si ho va consentir, ho va ignorar o ho va promoure. El tema afecta els dos últims secretaris d’organització i esquitxa per activa o per passiva el secretari general i la vicesecretària.
El tercer cavall que ha caigut, també, aquesta setmana, és el del compromís amb les dones. Una altra trama, en alguns casos superposada, es dedicava a encobrir tota mena d’assetjaments o abusos sexuals mentre el grup parlamentari legislava a tort i a dret perquè empreses i administracions fossin implacables contra aquestes pràctiques. El que al carrer es multava, a Ferraz s’ocultava. Com van fer els pederastes a l’Església catòlica, els assetjadors van teixir una aliança de sang que els va permetre encobrir les seves malifetes i guanyar fidelitats amb què aconseguien controlar el partit en benefici del seu líder. Queda la política econòmica, un cavall massa escanyolit per arrossegar el pes d’un govern i un president del Govern sense majoria parlamentària, ni social.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
