Negacionistes ara feministes

El negacionisme ha descobert que hi ha homes d’esquerres masclistes. Això passa per no escoltar les feministes, que fa mitja vida que ho diuen. Haver llegit Clara Campoamor els hauria anat bé. I a la resta els hauria anat millor haver escoltat les seves amigues, germanes o companyes quan els parlaven dels seus marits, pares o companys masclistes d’esquerres, en comptes de defensar-los. La camaraderia del masclisme no té ideologia, al contrari del feminisme, centrat en les víctimes. Per això s’ha publicat en un mitjà d’esquerres, com va passar amb Lecquio.

Però aquí tenim els negacionistes, amb la seva hipocresia i oportunisme. Això sí, ho fan perquè tenen material de sobres, perquè així s’ha permès. Hi ha moltes anàlisis que han advertit que s’estava subestimant les votants feministes. Les costures es van desfer abans, fins i tot dividint el feminisme. És un insult a les víctimes sentir que no es va poder quedar amb Salazar en cinc mesos. No ho creu ningú. Unes militants encara més dolgudes, ja que si el PSOE ha representat en la història les lleis feministes ha sigut perquè elles eren dins. Sovint pensant més en totes les dones que en elles mateixes. Encara crida l’atenció el silenci de molts homes del PSOE i només podran recuperar la credibilitat donant lloc i veu a les apartades, que sí que saben de feminisme.

Notícies relacionades

Amb la SEPI va arribar l’escàndol

Netanyahu, a l’estil Menotti

Si això dels negacionistes és un espectacle, també ho és veure feministes d’esquerres amb atacs i indirectes a les xarxes, quan en tots els seus partits hi ha líders assenyalats. Deixem de banda el PP de Nevenka, amb els seus casos d’assetjament a sobre, alguns de pendents als jutjats. I això de Vox és de pel·lícula, quan tenen de condemnat el senyor Flores i tant els fan totes les víctimes, que ni amb les assassinades guarden un minut de silenci. I una, que no pensa en partits ni butaques, es queda descoratjada veient com d’altres rendibilitzen això, com es perjudica el feminisme i com ho tindran de complicat les víctimes els anys vinents.

No he volgut mai estar en partits ni fer campanyes per poder escriure columnes com aquesta, però com a periodista (amb sospites més que solvents a mesura que passa el temps de ser apartada de mitjans i espais per no adherir-me a res ni a ningú), un apunt més. Podem tenir un discurs propi de rebuig d’aquest masclisme de partits sense haver de recolzar-nos en articles ni arengues de reconeguts masclistes en tertúlies, que no són exemple de res. Que us veig compartir els que instrumentalitzen tot això per poder. Jo, almenys, prefereixo estar sola abans que donar ànim als meus enemics.